Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Arcadi Oliveres, economista
“Els diferencials de renda entre les zones enriquides i les empobrides s’incrementen cada cop més”
En els darrers anys les destinacions de fons de les administracions públiques cap a la cooperació al desenvolupament han minvat considerablement. El cas de Sant Cugat n’és una petita excepció i ens hem de felicitar del fet que aquí no hagi prevalgut el “nosaltres primer” que tan sovint hem vist en ajuntaments, diputacions i Generalitat. Actualment, però, més que en disminucions ens caldria pensar en augments considerables per dues raons bàsiques.
A mesura que passa el temps ens donem compte que els diferencials de renda entre les zones enriquides i les empobrides del planeta s’incrementen cada cop de manera més abismal. I una part important de la cooperació es destina a sensibilització i educació pel desenvolupament que constitueixen ésser dues eines bàsiques de presa de consciència dels ciutadans de cara al canvi d’actituds comercials, financeres, tecnològiques i, per descomptat, polítiques, que són les úniques que permetran, mitjançant la seva transformació, dignificar la vida de tots aquells que fem viure en condicions precàries
Bruno de Salvador, exregidor del PP i regidor no adscrit
“4.000 santcugatencs són a l’atur i Càritas atén 2.300 persones necessitades l’any”
Sant Cugat destina prop de 550.000 € a projectes de cooperació internacional. Sempre m’he mostrat contrari a aquesta dotació al pressupost per considerar-la desmesurada. Vol dir això que jo sóc contrari a la cooperació internacional? En absolut. Dic que altres administracions supramunicipals se n’ocupen i que l’Ajuntament ha de donar prioritat a les competències obligatòries que té assignades per llei, i és sabut per tots que és encara lluny de satisfer-ne moltes...
L’estat deficient de multitud de voreres al centre, les gravíssimes mancances que trobem encara a barris com la Floresta i les Planes són alguns exemples. No oblidem tampoc que Sant Cugat és de les ciutats espanyoles amb més desigualtats socials: més d’un terç dels santcugatencs tenen dificultats per arribar a final de mes, prop de 4.000 santcugatencs són a l’atur i Càritas Sant Cugat atén prop de 2.300 persones necessitades l’any –una institució que, per cert, només rep 70.000 € de l’Ajuntament–. I és que això de les prioritats no és pas el punt fort de la Sra. alcaldessa.
“Els diferencials de renda entre les zones enriquides i les empobrides s’incrementen cada cop més”
En els darrers anys les destinacions de fons de les administracions públiques cap a la cooperació al desenvolupament han minvat considerablement. El cas de Sant Cugat n’és una petita excepció i ens hem de felicitar del fet que aquí no hagi prevalgut el “nosaltres primer” que tan sovint hem vist en ajuntaments, diputacions i Generalitat. Actualment, però, més que en disminucions ens caldria pensar en augments considerables per dues raons bàsiques.
A mesura que passa el temps ens donem compte que els diferencials de renda entre les zones enriquides i les empobrides del planeta s’incrementen cada cop de manera més abismal. I una part important de la cooperació es destina a sensibilització i educació pel desenvolupament que constitueixen ésser dues eines bàsiques de presa de consciència dels ciutadans de cara al canvi d’actituds comercials, financeres, tecnològiques i, per descomptat, polítiques, que són les úniques que permetran, mitjançant la seva transformació, dignificar la vida de tots aquells que fem viure en condicions precàries
Bruno de Salvador, exregidor del PP i regidor no adscrit
“4.000 santcugatencs són a l’atur i Càritas atén 2.300 persones necessitades l’any”
Sant Cugat destina prop de 550.000 € a projectes de cooperació internacional. Sempre m’he mostrat contrari a aquesta dotació al pressupost per considerar-la desmesurada. Vol dir això que jo sóc contrari a la cooperació internacional? En absolut. Dic que altres administracions supramunicipals se n’ocupen i que l’Ajuntament ha de donar prioritat a les competències obligatòries que té assignades per llei, i és sabut per tots que és encara lluny de satisfer-ne moltes...
L’estat deficient de multitud de voreres al centre, les gravíssimes mancances que trobem encara a barris com la Floresta i les Planes són alguns exemples. No oblidem tampoc que Sant Cugat és de les ciutats espanyoles amb més desigualtats socials: més d’un terç dels santcugatencs tenen dificultats per arribar a final de mes, prop de 4.000 santcugatencs són a l’atur i Càritas Sant Cugat atén prop de 2.300 persones necessitades l’any –una institució que, per cert, només rep 70.000 € de l’Ajuntament–. I és que això de les prioritats no és pas el punt fort de la Sra. alcaldessa.