Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Avui llegint la premsa local, he vist que s'havia obert la convocatòria de l'11è Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat, Manuel Vázquez Montalbán. Per als que no ho sapigueu, el premi reconeix els millors treballs de recerca dels alumnes de batxillerat de Sant Cugat.
El guanyador, que rebrà un diploma acreditatiu, veurà publicat el seu treball i, a més a més, rebrà un premi en metàl·lic de 400 euros. A banda d'aquest primer premi, es reconeixeran quatre finalistes més amb una dotació de 150 euros i un diploma acreditatiu.
Ja fa molt de temps que vaig dient que a casa nostra hi ha talent, emprenedors i per acabar-ho d'arrodonir, molt de seny.
Està molt bé que a les escoles tinguem un equip de nutricionistes que dissenyin menús equilibrats, mediterranis i amb productes de proximitat, però això no serveix de res si després ens alimentem de menjar ràpid, brioixeria industrial i "xuxes".
El que vull dir és que el cervell també cal alimentar-lo correctament, i aquesta tasca no ha de recaure només en les escoles. La feina dels mestres, moltes vegades infravalorada, hauria d'anar molt més enllà de l'ensenyament i de la transmissió del coneixement. Els mestres haurien de ser capaços de reconèixer les capacitats i les aptituds dels alumnes i potenciar-les, i a casa hauríem de ser partícips d'aquesta feina.
Mentre busquem entre tots la manera d'aconseguir ensenyar i motivar als estudiants perquè es formin de manera continuada, tenim l'ajut de premis com aquest que, sota el meu punt de vist, són molt bons incentius per al jovent de casa. És per això, que tot ajut és poc. Vull dir que les institucions i empreses locals haurien (dins de les seves possibilitats) de fer un esforç més gran a aquest nivell.
Igual que en el futbol busquem els cracs de petits i els clubs s'encarreguen de la seva formació futbolística, amb els estudiants hauria de passar el mateix, tal com es fa a molts altres països. Beques per a formar-se a les millors universitats, ajuts per a la investigació, mecenatge de projectes, reconeixement públic... tot ajut és poc.
El talent s'ha de buscar i, quan el trobem, cal saber desenvolupar-lo i retenir-lo.