Calen referents, també masculins!

En els darrers anys s'ha parlat molt d'educar en la igualtat i s'està fent molta feina per fer-ho des del feminisme, també en l'àmbit educatiu. Aquest procés s'enfoca a trencar els rols de gènere tradicionalment associats a dones i nenes, però també insisteix en la importància de deconstruir els comportaments "masculins" més estereotipats. I aquest és un fet clau perquè, si no qüestionem les actituds masculines més normatives, per moltes nenes apoderades que tinguem al segle XXI seguirem vivim en una societat que no serà tan diferent de la dels nostres avis i àvies.

Des de la més petita infància, aprenem de seguida què vol dir ser "nen-nena" i comencem a penalitzar aquells comportaments que se surten de la norma, o que no estan prou definits en els rols que la societat espera de nosaltres com a tals. Des de les aules, les famílies i els temps d'oci, cal que mostrem altres referents masculins que trenquin amb l'ideal d'home que ens ofereix la societat patriarcal, perquè necessitem altres models, altres maneres de ser homes, nens, i joves. I tot això passa per l'ús d'un llenguatge inclusiu a l'aula, per formar professorat, equips directius i professionals del món del lleure, i per validar i valorar la diversitat d'expressions de gènere que vivim cada dia, a l'aula o al carrer, i que ens fan ser qui som.

Superem, doncs, l'imaginari dels superherois, dels homes que han de ser valents, forts, racionals, autoritaris. Mostrem-los que ser nens també vol dir comunicar-se, comprometre's, plorar, cuidar, educar o emocionar-se: perquè si no tenen referents, potser no ho provaran mai...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.