Can Majó de Valldoreix

Anteriorment va rebre altres noms: Can Clotes (s. XV), Can Majó del Padró (s. XV) i Can Majó de Dalt (s. XVI-XX). La masia està documentada des de l'any 1469 quan Bartomeu Clotes era el propietari, tot i que segurament és anterior. Des del s. XV ha anat passant de pares a fills de la família Majó, actualment Rosàs.

 

La família Majó va tenir alguns batlles, consellers i caps de Milícia durant el segle XIX a Sant Cugat del Vallès. Destaquen Francesc d'Assís Majó Fatjó que va ser alcalde de Sant Cugat del Vallès els anys 1817, 1834 i 1846 i Capità de la Milícia Nacional entre 1835 i 1837; i el seu fill Josep Majó Formosa, oficial de la Milícia Nacional el 1835 i el 1843, secretari de l'ajuntament els anys 1838 i 1839 i membre de l'ajuntament el 1868 i el 1874. El principal conreu era la vinya, arribant a produir 180.000 litres de vi abans de la fil·loxera. La finca va ser confiscada per la Col·lectivitat Camperola de la CNT-AIT durant la guerra civil.

 

L’edifici, de planta basilical, data del segle XV, és una masia tradicional de tres crugies d'amplada amb coberta a dos aiguavessos. La façana principal, orientada a llevant, és del s. XVIII, està ordenada simètricament i té un alçat de planta, pis i golfes. La porta d’entrada a la masia, del segle XVIII, és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra. A la façana hi ha restes d'antics esgrafiats i també d'un rellotge de sol. Té afegida una ala de galeries en direcció a ponent. Un mur de tàpia encercla la masia i l'era del s. XVII. Al s. XVIII es va pavimentar l’era amb toves. Hi ha una masoveria adossada a llevant.

 

Els voltants de la masia eren majoritàriament camps de vinyes, que es van arruïnar amb la fil·loxera. Una part de la finca es va vendre per a la construcció del ferrocarril. Amb la urbanització de Valldoreix i Mira-sol es van parcel·lar algunes parts de la finca. Un cop abandonada l'activitat agrícola la família es van dedicar al món dels materials de construcció i del transport fins als anys 70 del s. XX.

 

Entre els membres de la família que destaquen al s. XX, trobem a Albert Rosàs i Macià (1875-1960), que es va casar el 1901 amb la pubilla de Can Majó, Montserrat Majó i Mas. Albert Rosàs va ser alcalde de Granollers entre 1930 i 1933, i també de Sant Cugat entre 1945 i 1947. L’any 1962 la família Majó va donar a l’Entitat Local Menor els terrenys de l’actual Casal de Cultura per a la construcció del Grup Escolar “Montserrat Majó de Rosàs”. Jesús Rosàs Hevia (1935-2004) va ser alcalde de l’ELM entre el 1965 i el 1968.

 

El 1986, Jesús Rosàs Hevia va iniciar la restauració de la masia per dedicar-la a la restauració, ja que la masia es trobava en un estat ruïnós a causa dels anys que va estar deshabitada.

 

Des de l'any 1987 la masia s'utilitza com a sala de celebracions de casaments, banquets i convencions. L’albereda d’arbres que envolten la masia data de la meitat dels anys 60 del segle XX. El jardí, situat a la part del darrere es va dissenyar el 1993, donant a la finca un jardí d’estil anglès. L’actual propietari, Josep Rosàs i Espejo manté l’activitat de restauració a la masia i recentment ha reformat i embellit la masia.