Can Monmany no és tan sols un edifici sinó que al llarg de la història l’heretat o propietat Montmany ha estat un conjunt de finques i edificis amb diferents topònims. Les dades més antigues que tenim del mas daten del s. xvi, amb el nom de Mas Brunet. L’any 1640 s’instal·là Francesc Monmany, procedent de Sant Boi de Llobregat, canviant així el topònim del mas. L’antiga masia, tot i ser la més gran del terme, no tenia l’esplendor de l’actual edifici i estava formada per un mas, una capella i una masoveria. El conjunt de la propietat comprenia tres masos, Can Monmany, Mas Roig i Can Canyelles. Aquest darrer mas estava molt a prop de l’actual edifici i va ser enderrocat al s.xviii. Fins al 1867 can Monmany va ser parròquia de Santa Eulàlia del Papiol.
L’actual fesomia de l’edifici data dels primers anys de la dècada dels anys 80 del s. xix, quan el seu propietari, Francesc Oliver-Monmany i Reventós decidí transformar l’antic mas en un edifici senyorial. Amb la reforma es creà un conjunt d’edificis en forma de colònia agrícola. La façana principal de l’edifici dóna al sud, mentre que a la cara nord es construí una torre amb un gran rellotge per tal de controlar les hores de feina dels treballadors. L’explotació agrícola de la finca ha anat lligada fonamentalment a la producció de vi i a l’aprofitament dels pins, tant en la recol·lecció de pinyons com de les escorces, que es feien servir en els tints dels teixits a Barcelona.
Alguns dels productes agrícoles produïts a la masia es venien a la botiga familiar del carrer Pelai de Barcelona i el vi fins i tot es va exportar a França, guanyant premis a les primeres exposicions universals. Al s. xviii havien arribat a treballar 46 parcers i 18 mossos. Molts dels topònims de l’actual Valldoreix i dels seus barris estan relacionats amb aquest mas o amb la seva explotació, així trobem barris com Monmany, Regadiu, les Bobines o Mas Roig, o carrers i places com Joan Gassó, Monmany, Oliveras, Mariscota, etc...
Una de les persones cabdals en el desenvolupament del Valldoreix del s. xx va ser el Sr. Joan Gassó i Vidal, marit d’Elisa Oliver-Monmany i Ribas, pubilla de Can Monmany, fundador i primer president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix i de la societat Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A. El juliol de 1936 s’inaugurà la instal·lació elèctrica del mas. Durant la Guerra Civil, la masia, de la mateixa maner que altres cases de Valldoreix, patí la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i durant algun temps va ser hospital de campanya. A l’actualitat conviuen l’onzena, dotzena i tretzena generació d’una família que ha viscut ininterrompudament a can Monmany des del 1640.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
L’actual fesomia de l’edifici data dels primers anys de la dècada dels anys 80 del s. xix, quan el seu propietari, Francesc Oliver-Monmany i Reventós decidí transformar l’antic mas en un edifici senyorial. Amb la reforma es creà un conjunt d’edificis en forma de colònia agrícola. La façana principal de l’edifici dóna al sud, mentre que a la cara nord es construí una torre amb un gran rellotge per tal de controlar les hores de feina dels treballadors. L’explotació agrícola de la finca ha anat lligada fonamentalment a la producció de vi i a l’aprofitament dels pins, tant en la recol·lecció de pinyons com de les escorces, que es feien servir en els tints dels teixits a Barcelona.
Alguns dels productes agrícoles produïts a la masia es venien a la botiga familiar del carrer Pelai de Barcelona i el vi fins i tot es va exportar a França, guanyant premis a les primeres exposicions universals. Al s. xviii havien arribat a treballar 46 parcers i 18 mossos. Molts dels topònims de l’actual Valldoreix i dels seus barris estan relacionats amb aquest mas o amb la seva explotació, així trobem barris com Monmany, Regadiu, les Bobines o Mas Roig, o carrers i places com Joan Gassó, Monmany, Oliveras, Mariscota, etc...
Una de les persones cabdals en el desenvolupament del Valldoreix del s. xx va ser el Sr. Joan Gassó i Vidal, marit d’Elisa Oliver-Monmany i Ribas, pubilla de Can Monmany, fundador i primer president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix i de la societat Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A. El juliol de 1936 s’inaugurà la instal·lació elèctrica del mas. Durant la Guerra Civil, la masia, de la mateixa maner que altres cases de Valldoreix, patí la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i durant algun temps va ser hospital de campanya. A l’actualitat conviuen l’onzena, dotzena i tretzena generació d’una família que ha viscut ininterrompudament a can Monmany des del 1640.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook