Canvi d'hora

No, l'hora no canvia, el que canvia és com la mesurem, com si el temps fos una magnitud que es pogués apamar. Quan s'allarga una hora de patiment o d'espera? Una hora de plaer s'esmuny com l'aigua d'un rierol que canta un instant efímer, inabastable. Ens queixem amargament del canvi d'hora de tardor (jo el primer, ho confesso): que si ens prenen o ens donen una hora, que si es fa fosc tan d'hora, que si ens canvia la son; quan, de fet, no hi ha raons objectives: res no ha canviat, és una convenció, passem d'UTC+2 a UTC+1, i ni tan sols arribem encara a la nostra hora astronòmica, la de Greenwich (GMT), és a dir, UTC+0. La terra, tossuda, segueix trigant vint-i-quatre hores a donar la volta al sol.

Fa molts anys que Europa fa aquest ajust d'hivern i estiu al temps de llum solar, i ja en fa alguns que es parla de deixar-ho córrer, però seguim atrapats en la inèrcia del rellotge. Si afegim a l'equació les variables de conciliació de feina i oci, arribem a la qüestió tants cops ajornada del canvi d'hàbits horaris. Així, doncs, tenim tres conceptes: fusos, canvis i hàbits. Però el temps, al marge de relatiu, és únic i inalterable, per més que en tinguem, com he dit, percepcions tan contrastades.

Si ens ajustéssim al fus que ens pertoca potser canviaríem certs hàbits: llevar-nos més d'hora, dinar poc després del migdia i anar a dormir amb el sopar ben paït. Potser això arrossegaria horaris d'espectacles i televisió, sortiríem abans de la feina i no ens hauríem de queixar que les tardes es fan curtes perquè viuríem més d'acord amb el temps de l'univers.

Sincerament, quants de vosaltres sabríeu dir l'hora sense mirar el rellotge?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.