Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquests últims dies han sortit algunes notícies referents al projecte d’smart city santcugatenc i de totes les bondats dels diferents sistemes que es volen instal·lar en els nostres carrers. De fet, no és un projecte que sorgeixi ara, sinó que Sant Cugat ha anat seguint una línia capdavantera en tots aquests àmbits innovatius des de ja fa un temps...
M’agrada que Sant Cugat sigui capdavantera amb projectes com aquest i que per tant s’afavoreixi l’estalvi en recollida d’escombraries i llum (com sembla ser que va encarat una part d’aquest projecte d’smart city).
Encara m’agrada més que Sant Cugat tingui línies a seguir i projectes a llarg termini, cosa que no sempre passa. Per exemple: la política cultural a Sant Cugat (excepte, per exemple, el Teatre Auditori o algun festival local) no segueix una línia clara i definida en el temps. Altres departaments del consistori sembla que tampoc tinguin unes directrius clares sobre què i com fer les coses. Sobretot “com”, ja que de vegades et trobes amb opinions i procediments que es contradiuen.
Una altra qüestió és la priorització de les polítiques. En uns temps en els quals l’atur és elavadíssim, que cada cop hi ha més persones que entren en els llindars de la pobresa (sí, a Sant Cugat també passa això, encara que no ho sembli) i els serveis socials i privats com Càritas no donen l’abast, potser caldria seguir una línia més contundent, ferma i sobretot gruixuda per fer front a tot això.
Aplaudeixo que en una política de la ciutat es tingui clar quin és el futur a seguir. Aplaudiré encara més quan les polítiques a llarg termini siguin les socials, les que reverteixen directament als més necessitats.
M’agrada que Sant Cugat sigui capdavantera amb projectes com aquest i que per tant s’afavoreixi l’estalvi en recollida d’escombraries i llum (com sembla ser que va encarat una part d’aquest projecte d’smart city).
Encara m’agrada més que Sant Cugat tingui línies a seguir i projectes a llarg termini, cosa que no sempre passa. Per exemple: la política cultural a Sant Cugat (excepte, per exemple, el Teatre Auditori o algun festival local) no segueix una línia clara i definida en el temps. Altres departaments del consistori sembla que tampoc tinguin unes directrius clares sobre què i com fer les coses. Sobretot “com”, ja que de vegades et trobes amb opinions i procediments que es contradiuen.
Una altra qüestió és la priorització de les polítiques. En uns temps en els quals l’atur és elavadíssim, que cada cop hi ha més persones que entren en els llindars de la pobresa (sí, a Sant Cugat també passa això, encara que no ho sembli) i els serveis socials i privats com Càritas no donen l’abast, potser caldria seguir una línia més contundent, ferma i sobretot gruixuda per fer front a tot això.
Aplaudeixo que en una política de la ciutat es tingui clar quin és el futur a seguir. Aplaudiré encara més quan les polítiques a llarg termini siguin les socials, les que reverteixen directament als més necessitats.
