El carrer de la meva escola

Podria semblar el títol de qualsevol poema costumista. De fet, sí que parla d'un problema quotidià en el qual, segurament, es troben moltes escoles de la ciutat i, possiblement, moltes escoles de les diferents ciutats del país.

La pacificació de la circulació al voltant d'una escola hauria de ser una obligació que, d'entrada, no hauria de generar debat. Sempre que sigui possible i factible, que la canalla, quan va a l'escola, no hagi d'estar pendent de cotxes, motos, etc., crec que és una cosa de sentit comú.

El grau de socialització, de sentiment de pertinença, de generació de comunitat, que provoca el fet de poder gaudir de l'entorn d'una escola amb tranquil·litat crec que va molt més enllà del fet de poder aparcar el cotxe davant de la porta de casa o del fet d'haver de sentir més o menys xivarri des de casa teva quan la canalla surt de l'escola a la tarda i gaudeix sense preocupacions d'allò que l'envolta.

L'educació en valors, això del que tant ens agrada parlar, no només té lloc dins les quatre parets d'una aula o dins la casa d'una família. O no només l'hauria de tenir dins d'aquests espais. El debat entre què ha de ser primer, si allò que és col·lectiu o allò que és privat, es guanya, crec, en batalles i qüestions com aquestes, per molt que puguin semblar una tonteria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.