L'estiu passat va quedar perfilada una xarxa de carrils bici que donen accés a algunes escoles de Sant Cugat. De seguida van sorgir crítiques respecte a la seva utilitat, amb arguments diversos: no els fa servir ningú, treuen carrils de circulació i places d'aparcament als cotxes, generen més embussos i encreuaments perillosos... i perquè, si les bicis ja disposen de voreres i calçades per on circular...
No podem pretendre que l'ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament s'implanti de manera generalitzada de la nit al dia. Requereix una adaptació gradual i, sobretot, per guanyar usuaris s'ha de configurar una xarxa àmplia, segura i perdurable en el temps.
Almenys en el cas de l'Escola Gerbert d'Orlhac, és un goig veure com cada matí són més els petits que, acompanyats pels seus pares, acudeixen a l'escola amb bici o patinet. Els ciclistes també podem contribuir en la millora de l'ús compartit de l'espai públic: encara que el traçat dels carrils sigui millorable o ens requereixi fer uns metres de més, hem de deixar les voreres per a l'ús dels vianants i transitar pels carrils habilitats.
Si a Països Baixos, amb un clima plujós, tenen interioritzada la mobilitat amb bicicleta, nosaltres, amb un clima molt més benigne, hem de ser capaços de generalitzar-la. És qüestió d'apostar per això i posar-ho fàcil als nens i nenes que ara, titubejants, comencen a anar a l'escola amb bici, però que en un futur percebran la mobilitat en bicicleta com una cosa inherent a la seva condició ciutadana.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.