El cas de l'oficina de la policia espanyola

El 17 de març passat la historiadora Montserrat Rumbau va relatar a Twitter l'agressió lingüística que aquell mateix dia havia patit el seu fill, la seva jove i els seus néts per part de la policia espanyola a l'oficina de DNI i passaports de Sant Cugat. El fill es va expressar en català i li van dir que no l'entenien. Va demanar si hi havia algú que l'entengués i li van respondre que no.

Aleshores, un policia li va agafar el passaport i, a crits, li va dir: "¡Aquí pone España! ¡España! ¡Estamos en España! ¡Aquí se habla español!".

El fill li va replicar que fes el favor de comportar-se perquè no tenia cap dret a tractar-lo d'aquella manera i va demanar d'enraonar amb un superior. Li van dir que no hi era i, tot seguit, també a crits, ho van reblar així: "¡A la calle! ¡A la calle!". Però el fill va trucar al cap del cos del Vallès Occidental i aquest, molt amable, li va demanar disculpes i li va prometre que n'esbrinaria els fets.

He de dir que conec tres casos més de persones que han estat agredides verbalment en aquesta mateixa oficina per parlar en català. Tres. Una d'elles, fins i tot, hi va rebre un tracte masclista. La pregunta és: No és feina del cap del Vallès Occidental supervisar la feina dels seus agents? Com s'entén que ignori que l'oficina santcugatenca està violant drets fonamentals? Les disculpes poden ser boniques, però sense expedient, sense correctiu, sense càstig, tot continua igual. La policia espanyola és a Catalunya perquè ens quedi clar que som una colònia i que ells en són els guardians.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.