Casals no per a tothom

Un dels problemes més importants dels pares durant aquestes èpoques de l'any és trobar un casal d'estiu. Sé que n'hi ha a dotzenes, però no em refereixo precisament a l'oferta sinó a poder pagar el preu per setmana que et demanen pels fills. Si en tens un t'arruïnes i si en tens més, ja cal que te'n vagis a viure sota un pont.

No té cap lògica que paguis com a mínim prop de set-cents euros per deixar al teu fill un més a un casal. Perdoneu-me, però jo no entenc qui és l'il·luminat que pensa que una família pot pagar això només per un servei que permet als pares anar a treballar. Si tens dos fills el teu sou d'un mes és íntegre només per a pagar aquesta despesa, té cap sentit? Doncs no.

Al meu barri tenim moltes necessitats i és possiblement un dels llocs amb la renda per càpita més baixa, per sort entitats com a Gilgal ajuden a cobrir parcialment aquest servei, però no poden assumir més quantitat de nens i joves que ja de per si és nombrós. Algun dia haurem de pensar com alliberar de certs ofecs a les famílies més vulnerables, tant en el que té a veure amb els casals com en el pagament de llibres de text.

No té cap sentit que ens proclamem com una mena d'oasi benestant quan la realitat mostra un perfil molt diferent. Potser facilitant espais públics i contractant personal en situació d'atur formant-les com a monitors de lleure, permetria que les famílies gaudissin de noves oportunitats tant en un vessant com l'altra. Potser és inviable, però almenys parlem-ne i abordem aquest tema.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.