Castells amb corrent advers

És fàcil recordar els moments positius de la colla: els primers castells de 7, 8 i 9 pisos, el primer pilar de 6, els viatges arreu... La memòria és selectiva i prova d'oblidar els mals moments. Durant les temporades verdes de 2001-2002, quan vaig tenir l'honor de ser-ne cocap, la colla navegà en corrent advers.

Als gausacs ens costà relativament poc arribar a fer castells de 7. Un còctel perfecte fet a partir d'una gran pinya, el consell d'alguns entesos i la il·lusió d'un projecte que creix, barrejat amb un equip tècnic ric en paciència i pedagogia. D'èxit en èxit fins al 2 de 7 de l'any 2000.

La dificultat per arribar a fer castells superiors creix exponencialment. A partir de 2001, vam maldar per passar dels 7 als 8 pisos perquè vam oblidar afegir-hi un element identitari, un nou projecte més ambiciós, compartit per tots i creador d'emocions. Un projecte no basat en quins castells s'assoleixen, sinó en com s'aconsegueixen.

És senzill avançar amb el vent a favor, però molt difícil mantenir la motivació dels mariners quan el vaixell fa aigües, i més quan els tripulants són voluntaris. Els de Sant Cugat vam arribar als castells límit que la pinya permetia, i les males caigudes van fer-nos recular un pis de cop. Des del capdavant no vam saber gestionar la motivació d'una colla acostumada a créixer sense caure. Vam acabar el 2002 fent castells de 6.

Sortosament, la colla s'havia fundat sobre un ideari adoptat en assemblea —una identitat compartida—, que marcà el camí de tornada als castells ben fets. La comissió tècnica entrant el 2003 va saber fer una petita passa tècnica enrere per, anys després, fer tres passes socials endavant.

A la memòria d'en Jordi Castañé, traspassat el 24 d'Abril de 2019

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.