Fa vint-i-cinc anys que faig castells. Vint a la colla del meu poble, Esparreguera, i cinc amb els Gausacs. Quan vam deixar la colla local, jo no tenia intenció de fer castells, però les meves filles volien continuar gaudint-ne i vam triar els Gausacs.
He de reconèixer que, al principi, em va costar fer el pas, ja que això suposava un gran esforç: primer pel temps en els desplaçaments —són uns trenta quilòmetres més o menys que separen les dues poblacions— i amb l'afegit que nosaltres fem horari comercial. Acabem de treballar a la mateixa hora que comença l'assaig. I com ho fem? Doncs, sempre corrents per arribar com més aviat millor, sopar al cotxe i aparcar. Això dos dies a la setmana.
Un altre aspecte és l'econòmic: l'autopista és la via més ràpida per arribar a Sant Cugat i a les actuacions anem amb el nostre cotxe. Si vas sumant, t'adones que realment tens una despesa econòmica important.
Per acabar, i no per això menys important, hi ha l'àmbit social. Aquest és una part fonamental i crec que és el que et permet fer vincles amb la colla, conèixer gent i crear-hi el teu espai propi. Aquesta part és la més complicada per a mi pel simple fet de ser d'una altra localitat. Tot i això, cada any intentem gaudir-ne més.
Després de cinc anys, puc dir que estic molt contenta de formar part dels Gausacs i que l'esforç que suposa el desplaçament val molt la pena! M'han donat l'experiència dels castells de vuit i de nou. També una colla amb gent magnífica que ens ha acollit i ens ha fet sentir estimats i importants per a la colla.
Espero, ben aviat, tornar a tenir la pressa per venir corrents a Sant Cugat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.