Caterina Albert i Paradís

Per si us desorienta el nom, us diré que és la gran escriptora de Solitud, Víctor Català. Que no sols va escriure, sinó que a més, va fer pintura i escultura. Fou una dona de caràcter, gens tímida, feminista convençuda, que en els començaments del segle XX era tota una proesa.

Si va fer servir aquest pseudònim, va ser justament perquè, arran d'escriure el monòleg teatral La infanticida, presentar-lo als Jocs Florals d'Olot el 1898 i ser premiat, el jurat del certamen s'escandalitzà en saber que, aquella peça tan punyent, havia estat escrita per una dona.

Va ser tan grossa l'enrabiada que va tenir la Caterina que, a partir de llavors, va signar totes les seves obres com a Víctor Català, el nom del personatge d'una novel·la seva que mai no va ser publicada. La infanticida va ser representada a Valldoreix per la magnífica actriu Sílvia Servan i uns anys després, per la seva deixebla i també formidable Marta Uxan. Ambdues van deixar, amb aquesta interpretació, un record inesborrable al poble.

Víctor Català ha estat posat a carrers de diferents poblacions, a escoles, jardins i, fins i tot, a la biblioteca de l'Escala, el seu poble natal i on finalment va morir. En ple segle XXI, amb una lluita per la igualtat home-dona que hauria d'estar més assolida del que actualment està, voleu dir que no és hora de restablir el nom de Caterina Albert en carrers, jardins, escoles i biblioteques?

Voleu dir que posar-li el seu veritable nom de dona és menystenir la vàlua de la seva formidable obra? I si a Sant Cugat reconeguéssim la seva feina, posant a un carrer, una plaça o uns jardins el seu nom de dona?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.