Cementiris 2.0

Les xarxes socials han revolucionat tots els sectors inclús el de les funeràries. Fa anys, quan moria una persona estimada, a banda de pensar en ella, la gent s’apropava al cementiri per poder sentir-la més a prop, reflexionar i fins i tot conversar-hi.

Avui, però, els cementiris gairebé estan buits i no és perquè no pensem en els nostres morts. Només per Tot Sants i alguna altra data assenyalada acostumem, generalment, a visitar aquests espais tan carregats de tristor i silenci.

Les xarxes socials han canviat la nostra manera de viure, d’interactuar amb els nostres, estiguin vius o morts. Per què anar a un cementiri si podem accedir al perfil d’aquella persona que ens ha deixat, consultar les seves fotos, llegir les seves últimes reflexions, escriure al seu mur, consultar la música que el movia, els missatges públics que li deixaven i encara li deixen els seus amics...?

Facebook és una eina perfecta per mantenir el contacte amb els qui estimem, amb companys del passat, amics, familiars i amb els nostres morts. Accedeixo al perfil d’un exprofessor d’escola que malauradament ens va deixar fa sis anys i emociona llegir els diferents missatges que publiquen cada any els seus amics, familiars, companys de feina i alumnes.

Felicitar els aniversaris, escriure que pensem en ells, etiquetar-los en fotos del passat, explicar-los que encara els recordem, que van ser importants per a nosaltres... són moltes de les accions que Facebook ens permet fer per tal d’interactuar amb els nostres morts. Les tradicions estan canviant i les xarxes socials ens han obert noves portes per actuar.

Tenir els nostres morts al Facebook ens pot agradar o no, sempre serem lliures de cancel·lar els seus perfils per defunció, però, si no ho fem, podrà convertir-se en un santuari on recordar-los i trobar-los.