‘Cinquantanyeres’

No és un terme normatiu. Tampoc és meu. Va ser encunyat per les noies de la meva generació per oposar-lo a cinquantones que, perdoneu, tampoc no és ni acadèmic ni meu. Vol expressar en un sol mot això de què els cinquanta són els nous trenta.

Sóc un enamorat d’aquestes dones. Cinquantanyeres perquè no són cinquantones. Feministes perquè sí que són femenines, radicals perquè són sàvies i desinhibides perquè són passionals. Independents, fortes, amb sòlides opinions de tot el que passa al seu voltant. No han deixat de ser marasses encara que els fills ja hagin volat, però ara ho són a temps parcial, potser és una de les poques debilitats emocionals que encara es permeten. Res no tornarà a ser igual gràcies a la seva trajectòria vital.

No sols han decidit liderar les seves vides, sinó que han obert el camí perquè moltes dones amb molt de talent deixin sentir la seva veu com mai abans. Elles i les que les segueixen, a casa i al carrer, a l’oci o al negoci, la seva petjada es comença a notar. Queda molt camí per recórrer, però mireu al voltant, el nostre entorn més immediat.

Sincerament, cal reconèixer que Sant Cugat ha avançat molt en la presència de dones en el seu teixit social: les millors professionals, regidores, científiques, periodistes, esportistes, empresàries, metgesses, polítiques, artistes i líders socials ofereixen el millor de si en llocs de la màxima responsabilitat sense que ningú, només faltaria, discuteixi les seves capacitats pel sol fet de ser dones.

Per això no m’agrada que encara calgui celebrar el Dia de la Dona. Si avui és necessari, és perquè seguim fent les coses malament. També per això em fastigueja l’estúpida retòrica que confon sexe amb gènere i s’entesta a doblar innecessàriament ciutadans i ciutadanes, benvolgudes i benvolguts, santcugatenques i santcugatencs, o a fer donanatges i no homenatges com el que es mereixen aquestes cinquantanyeres.

Tan genuïnes que fins i tot ja compten els anys d’una altra manera: cinquanta-vuit, cinquanta-nou, cinquanta-deu, cinquanta-onze... Doncs per molts anys!