Civil Servants

Fa pocs dies l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, precisament aquest 2012 en què es compleix el centenari de la seva fundació per part de qui va ser president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, amb la voluntat de formar un cos professional i eficient de funcionaris. L’Escola és la segona més veterana d’Europa dins del seu gènere, i la més antiga encara en funcionament.

Ser funcionari a Sant Cugat, Catalunya o a Espanya equival a exercir, probablement i injusta, una professió poc prestigiada entre la nostra opinió pública. En el món anglosaxó, amb la precisió descriptiva que els caracteritza, la paraula equivalent a “funcionari” té unes connotacions positives, atès que se’ls anomena Civil Servants; és a dir, “servidors civils” o “servidors públics”. Persones que estan al servei d’altres persones, majoritàriament per vocació, com poden ser metges, policies, mestres, bombers, assistents socials, etc. Però, a casa nostra, no sempre ha estat així, sinó que la funció pública sovint s’ha vist com un refugi ocupacional segur, sobretot en temps d’incerteses, especialment en les tasques administratives i de gestió que no requereixen un alt nivell formatiu. I ara, que més que mai estem envoltats d’incerteses, més que retallades salarials i increment de les jornades laborals, potser seria un bon moment per fer un replantejament general del que haurien de ser els Civil Servants a Catalunya que, tot sigui dit, és la comunitat autònoma amb un menor índex de funcionaris en relació al total de la seva població, amb 22 treballadors públics per cada 1.000 habitants, a l’altra banda de l’espectre es troba Extremadura amb 42.

En el moment actual no estaria de més repensar la funció pública, recuperant l’esperit fundador de l’Escola, encara que el suggeriment no generarà adhesions incondicionals. Preguntem-nos: Cal que tots els funcionaris ho siguin? Passaria un daltabaix si els nivells inferiors de l’escalafó administratiu tinguessin el rang de “personal laboral”? Crec que ha arribat l’hora de renovar el sistema i de prestigiar els nostres “servidors públics”, aplicant la condició “funcionarial” només als nivells més alts de l’estructura administrativa de la cosa pública. El nostre Civil Servant haurà de ser una persona altament formada, en dret públic (català, espanyol i comunitari), en recursos humans i gestió de persones, en gestió financera i econòmica, en relacions institucionals i en comunicació amb la ciutadania, en idiomes, en medi ambient, etc. Hi hauria d’haver una diplomatura (o llicenciatura) en administració pública. I aleshores, aquests Civil Servants, com ho estan la majoria d’alts executius de les empreses privades, haurien d’estar ben remunerats segons les seves capacitats i responsabilitats.

I no estic inventant la sopa d’all, a França els anomenats “enarques” (titulats per l’ENA, l’Escola Nacional d’Administració) formen un cos d’elit de gestors públics, fornint constantment ministeris i altres nivells situats en el cim de l’Administració; sense anar més lluny, el candidat actual del Partit Socialista a la Presidència de la República, François Hollande, és un “enarca”, el setè de la promoció de 1980. I a més, gaudeixen d’una gran consideració social. Per què no ho fem a casa nostra?