Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En els darrers dies i tant en la premsa local com a la generalista del nostre país hem pogut llegir en diverses ocasions una notícia que no deixa de fer-me pensar. Es tornen a obrir negocis de comerç familiar que havien estat de renom, però que en arribar a l'edat de jubilació dels seus propietaris, que eren qui els regentaven, havien tingut que baixar la porta irremissiblement. No hi ha dubte que com a persona que sempre ha estat vinculada als models de comerç,-diguem-li per entendre'ns del format tradicional-, des de diverses institucions, no m’ha deixat indiferent.
La realitat és que entre els molts gestos que fa la pròpia societat per adaptar-se a la situació en cada moment, un dels més clars dels darrers temps ha estat el desmantellament progressiu d’aquesta formula comercial, substituïda per les marques en la proximitat i altres formules comercials importades i més agressives com a solució dels problemes d'adaptació a la vida moderna.
En aquest context, els propietaris de les botigues aguantaven fins els seixanta cinc anys, en molts cassos com podien, mentre que els seus fills anaven a la universitat i s’incorporaven al mercat de treball en els més variats sectors d’activitat. Dit d’altre forma, els fills no volien seguir amb els comerços de la família. I doncs, els pares si tenien la sort de ser els propietaris de l'establiment o aconseguien un bon traspàs, podien almenys assegurar-se la jubilació.
Ara podem veure a la nostra ciutat i a d'altres i, sobretot, aquests darrers dies, que els fills que van anar a la universitat, ja no tenen un accés tant fàcil al mercat de treball, o com a mínim la deslocalització dels llocs interessants els fa mes difícils de trobar i sobretot, de mantenir-los. Ara és el moment en el qual els fills sense feina tornen a casa i, ajudats pels pares ja jubilats, tornen a obrir negocis de format tradicional, evidentment renovats, però dels que fa uns pocs anys ningú en volia saber res.
No fa gaire que hi ha qui donava el comerç de sempre per enllestit. Ara, es presenta com a la salvació laboral d’alguns i si segueix un desenvolupament econòmic com l’actual, pot ser, novament, una sortida per a molts. Ara comença a albirar-se que el futur del treball de molts possiblement torna estar en les petites estructures i en la figura de l'autònom, quant tothom pensava el contrari. Cal estar atent a les sorpreses. D’aquesta, ja en parlarem un altre dia.
La realitat és que entre els molts gestos que fa la pròpia societat per adaptar-se a la situació en cada moment, un dels més clars dels darrers temps ha estat el desmantellament progressiu d’aquesta formula comercial, substituïda per les marques en la proximitat i altres formules comercials importades i més agressives com a solució dels problemes d'adaptació a la vida moderna.
En aquest context, els propietaris de les botigues aguantaven fins els seixanta cinc anys, en molts cassos com podien, mentre que els seus fills anaven a la universitat i s’incorporaven al mercat de treball en els més variats sectors d’activitat. Dit d’altre forma, els fills no volien seguir amb els comerços de la família. I doncs, els pares si tenien la sort de ser els propietaris de l'establiment o aconseguien un bon traspàs, podien almenys assegurar-se la jubilació.
Ara podem veure a la nostra ciutat i a d'altres i, sobretot, aquests darrers dies, que els fills que van anar a la universitat, ja no tenen un accés tant fàcil al mercat de treball, o com a mínim la deslocalització dels llocs interessants els fa mes difícils de trobar i sobretot, de mantenir-los. Ara és el moment en el qual els fills sense feina tornen a casa i, ajudats pels pares ja jubilats, tornen a obrir negocis de format tradicional, evidentment renovats, però dels que fa uns pocs anys ningú en volia saber res.
No fa gaire que hi ha qui donava el comerç de sempre per enllestit. Ara, es presenta com a la salvació laboral d’alguns i si segueix un desenvolupament econòmic com l’actual, pot ser, novament, una sortida per a molts. Ara comença a albirar-se que el futur del treball de molts possiblement torna estar en les petites estructures i en la figura de l'autònom, quant tothom pensava el contrari. Cal estar atent a les sorpreses. D’aquesta, ja en parlarem un altre dia.
