Compreu a Sant Cugat?

Segons dades que publicava fa uns dies l’Ajuntament, a Sant Cugat el nivell d’ocupació dels locals comercials és del 88%, xifra molt alta i que sembla que no s’hagi vist alterada pels efectes de la crisi. Dit d’altra manera, nou de cada deu establiments que ens trobem pels carrers de la ciutat estan en funcionament. Però crec que la realitat comercial de Sant Cugat no es pot analitzar només amb aquesta dada, ja que és força més crua. Si bé és cert que la gran majoria dels locals estan ocupats, la sensació (realitat) és que molts (moltíssims) negocis tanquen les seves portes poc temps després de la seva obertura.

Hi ha botigues que jo només he vist obertes una vegada. A vegades m’ha semblat veure coincidir en un aparador un cartell de liquidació i un de pròxima obertura. És increïble la poca durada de molts negocis que s’obren pels carrers de Sant Cugat. Per què passa? Quins són els motius que ho provoquen? Sant Cugat és una ciutat de 80.000 habitants, però quants d’aquests fan vida al poble?(Només una dada, aquest web es visita moltes més vegades des de Barcelona que des de Sant Cugat). Hi ha prou compradors o possibles clients? Jo no ho sé, no tinc dades, però tot fa indicar que falta molta vida comercial entre els veïns. Ens hem convertit en una ciutat dormitori?

Com dic, a Sant Cugat hi ha 80.000 habitants, però pocs d’aquests hi fan vida. La majoria va a treballar a Barcelona i, tot fa indicar, que aquests fan la compra diària a la gran ciutat. Pel que fa a compres especials o de cap de setmana, molts santcugatencs tenen interioritzada la idea de baixar a la capital perquè hi ha més i millors botigues (no ho dic jo). I que queda per Sant Cugat? No ho sé, però crec que s’ha d’intentar canviar la mentalitat dels santcugatencs i fer-los veure que aquí també hi ha de tot.

Segueix @bernatbella a twitter