Confiança

Dimecres passat es va celebrar a Sant Cugat l'acte de lliurament dels Premis Cambra 2016, que aquesta institució atorga a les empreses de la seva demarcació que hagin pogut destacar en aspectes estratègics, econòmics o socials. L'acte va comptar amb la presència de nombroses personalitats. Tot un desplegament polític envoltant un esdeveniment de caràcter estrictament empresarial.

De tot plegat, a mi em van quedar tres de coses que compartiré amb qui hagi decidit destinar uns minuts del seu temps a llegir aquest article.

Primer: les nostres empreses, les de Catalunya, segueixen patint d'una marcada vocació de "ser petites". Tot i que les activitats d'algunes de les guardonades em van semblar força interessants, no puc deixar de remarcar que deu de les dotze eren, en termes de facturació, petites, molt petites. Ja reflexionaré sobre això algun altre dia.

Segon: hi ha ganes, moltes ganes que l'entorn tan enrarit que estem patint, especialment en l'àmbit polític, tant a Espanya com a Catalunya, s'estabilitzi i comencem a veure línies de futur clares. Pel bé del desenvolupament empresarial i de la inversió productiva.

Tercer: els polítics que van participar en l'acte amb els seus parlaments van esforçar-se a transmetre il·lusió, empenta i ganes per millorar el nostre teixit empresarial. La Mercè Conesa va estar especialment inspirada a l'hora de reconèixer la tasca que, dia a dia, fan tots aquells que desenvolupen una activitat empresarial, deixant-s'hi la pell i corrent riscos en la persecució d'un objectiu honest. En Carles Puigdemont es va centrar en el concepte de la Confiança. I he de dir que penso que també va ser d'un encert especial.

Em quedo amb la darrera: la confiança. Necessitem poder confiar. No tan sols en l'economia. Necessitem poder confiar en què aquells que aspiren a dirigir-nos des de la política estan capacitats per fer-ho i tenen les motivacions correctes. Que l'interès de la població està pel davant dels interessos de partit. Necessitem saber que hi ha responsabilitat a la política i no només estratègia electoral.

I per tal de desenvolupar la confiança, necessitem que comencin a passar coses. En l'àmbit Estatal, Nacional i Local.

En l'àmbit Estatal cal que aquest tristíssim espectacle s'acabi. Que es posi fi a la interinitat d'un govern inoperant i irrespectuós amb les institucions. Que es prioritzi la governabilitat pel damunt dels vots. Que no s'hagi de repetir, de forma indefinida, unes eleccions que em temo que no ens portaran a escenaris diferents i que es posi tothom, d'una vegada, a remar en una única direcció.

En l'àmbit Nacional cal acabar amb les actuacions capricioses d'una minoria que no ha entès el seu paper i que no està sabent fer jugar les seves cartes a favor, i no en contra.

En l'àmbit Local, ja que em dóna la sensació que qui governa ho fa massa en solitari, víctima d'estratègies agressives orientades no al benestar del ciutadà sinó al de les formacions polítiques.

Confiança i política, íntimament lligades. Espero que ho entenguin.