Confinats: el testimoni 100?

Tot just arribats a Melbourne el famós 14 de Març, marxant d'aquí amb tota la pressa del món abans que no tanquessin els aeroports i esperant arribar allà abans que no ho fessin els australians, en un viatge etern i ple d'incertesa de més de 24 hores i amb la Il·lusió de poder ser-hi pel naixement del nostre nou net, llegeixo en el bloc del Josep Ma Vallès que demanava articles amb testimonis i experiències viscudes amb la COVID-19 per fer-ne un llibre amb fins benèfics. Vaig pensar, espera uns dies que et recuperis de tantes tensions i amb el cap més clar, segur que li'n podràs escriure un.

Va néixer l'Arnau, pocs dies després moria de coronavirus el pare de la Sun, que vàrem haver de superar des de 17.000 km lluny. Les notícies que rebíem de l'altra meitat de la família que havia quedat confinada a Sant Cugat no eren massa bones, sobretot pels nens que ho estaven passant molt malament.

Per acabar-ho d'adobar ens cancel·len els vols de tornada i sense data. No trobem el primer vol fins pel dia 1 de Juny. I l'article no sortia, demà, segur que demà el faré. Potser en tornar a casa. Però amb el que no comptava és amb la sorpresa que en arribar a Barcelona ens farien fer quarantena a casa. No vaig trobar el moment, fins que un dia llegeixo que el Josep Ma ja té els 100 testimonis que necessitava per CONFINATS. He fet tard, llàstima, i em va saber molt greu haver perdut l'oportunitat de participar en aquest interessant projecte.

Però ara que tinc el llibre a les mans, veig que només són 99 testimonis. Quina cosa més estranya. I i si el que falta és el meu? L'article que mai vaig arribar a escriure...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.