Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ràpidament l'alcaldessa Mercè Conesa va dir que es tornaria a penjar: "els moments actuals demanden que a Sant Cugat onegi l'estelada"; "s'haurà de buscar una nova ubicació per evitar que cada vegada que es pengi aquesta insígnia acabi sent sostreta".
Però llavors va aparèixer el famós "Concens": "s'intentarà buscar el consens polític" es va dir.
Avui, quasi 3 mesos després, em venen una sèrie de dubtes al cap. Partint de la base que sempre és millor buscar el consens que tirar pel dret sense molestar-se en buscar-lo, m'he molestat en anar un moment al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el significat de la paraula "Consens", i diu: "Acord. Assentiment comú."
I llavors, em pregunto, és possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que desitjarien que l'Estelada cremés dins de qualsevol de les fogueres que es fan a Sant Cugat per la revetlla de Sant Joan? És possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que defensen l'autodeterminació del Sàhara però que neguen els mateixos drets a les persones amb les que conviuen cada dia? És possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que no tenen altre objectiu que negar un dels drets fonamentals de les persones en democràcia que és poder votar i decidir sobre el seu futur?
Entendria que fa uns anys algunes persones, entre els que evidentment no m'hi trobo, veiessin en l'Estelada un punt de radicalitat, de trencament, de minories, de joves eixalabrats o de inconsciència. A dia d'avui l'Estelada representa la llibertat d'un poble, el dret a decidir què vol ser, un futur millor pels nostres fills, la fi del robatori de 2.151€ per persona i any que patim tan sols per viure a Catalunya (i tant se val on hagis nascut...), i la lluita pacífica i política per aconseguir quelcom tan legítim com és la llibertat.
Un cop ho aconseguim, que ho farem seguríssim, podrem agafar els milions d'estelades que tenim i que cadascú faci el que vulgui. Uns les penjaran a la paret del menjador, d'altres les tornaran a guardar a l'armari, altres faran draps de cuina, altres la voldran sobre la caixa de pi el dia que traspassin, d'altes es faran tangues..
Però de moment han d'estar ben visibles, i la de Sant Cugat, ja sigui a la plaça del Monestir, davant de l'Ajuntament, ha d'onejar.
Amb consens (Acord, assentiment comú) o sense, però que onegi. Perquè, a dia d'avui, el que no pot negar és que entre la majoria de la ciutadania l'Estelada SÍ genera consens (Acord, assentiment comú). I si no s'ho creuen repassin les darreres enquestes.
Segueix @jordimusoy al Twitter
Però llavors va aparèixer el famós "Concens": "s'intentarà buscar el consens polític" es va dir.
Avui, quasi 3 mesos després, em venen una sèrie de dubtes al cap. Partint de la base que sempre és millor buscar el consens que tirar pel dret sense molestar-se en buscar-lo, m'he molestat en anar un moment al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el significat de la paraula "Consens", i diu: "Acord. Assentiment comú."
I llavors, em pregunto, és possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que desitjarien que l'Estelada cremés dins de qualsevol de les fogueres que es fan a Sant Cugat per la revetlla de Sant Joan? És possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que defensen l'autodeterminació del Sàhara però que neguen els mateixos drets a les persones amb les que conviuen cada dia? És possible arribar a un consens (acord, assentiment comú) amb aquells que no tenen altre objectiu que negar un dels drets fonamentals de les persones en democràcia que és poder votar i decidir sobre el seu futur?
Entendria que fa uns anys algunes persones, entre els que evidentment no m'hi trobo, veiessin en l'Estelada un punt de radicalitat, de trencament, de minories, de joves eixalabrats o de inconsciència. A dia d'avui l'Estelada representa la llibertat d'un poble, el dret a decidir què vol ser, un futur millor pels nostres fills, la fi del robatori de 2.151€ per persona i any que patim tan sols per viure a Catalunya (i tant se val on hagis nascut...), i la lluita pacífica i política per aconseguir quelcom tan legítim com és la llibertat.
Un cop ho aconseguim, que ho farem seguríssim, podrem agafar els milions d'estelades que tenim i que cadascú faci el que vulgui. Uns les penjaran a la paret del menjador, d'altres les tornaran a guardar a l'armari, altres faran draps de cuina, altres la voldran sobre la caixa de pi el dia que traspassin, d'altes es faran tangues..
Però de moment han d'estar ben visibles, i la de Sant Cugat, ja sigui a la plaça del Monestir, davant de l'Ajuntament, ha d'onejar.
Amb consens (Acord, assentiment comú) o sense, però que onegi. Perquè, a dia d'avui, el que no pot negar és que entre la majoria de la ciutadania l'Estelada SÍ genera consens (Acord, assentiment comú). I si no s'ho creuen repassin les darreres enquestes.
Segueix @jordimusoy al Twitter