Una representació popular, per la importància de l’esdeveniment, minsa. Jo faria un acte més festiu i no tan protocol·lari, obert, a la plaça de la Vila, amb activitats culturals i, si fos possible, una sardana col·lectiva com a cloenda.
Parlant amb un dels prohoms de Sant Cugat, comentàvem l’oportunitat que té l’Ajuntament i en aquest cas l’equip de govern com que no és majoria absoluta, que això obligarà a formalitzar pactes puntuals i fer política de debò. Com deia no sé qui “les majories absolutes haurien d’estar prohibides per llei”. Ara tenim una bona oportunitat que les esquerres tinguin un paper important, si ho sabem treballar, intel·ligentment, i no sent tan sectaris, cosa que a voltes, es produeix per un excessiu cel ideològic que sovint en el dia a dia no porta enlloc.
Un magnífic discurs de l’alcaldessa, Mercè Conesa, que molt enganya o que ha fet una deriva amb principis ètics, d’igualtat i de solidaritat que m’atreveixo a dir que ha estat un èxit de la gent d’esquerres de Sant Cugat. També magnífics el discurs de Roser Casamitjana (ICV) i la Mireia Ingla (ERC-MES).
He dit que amb aquesta alcaldessa m’hi trobo còmode, però això sembla que no és políticament correcte amb una persona que sempre ha estat defensant els drets socials, la justícia social, els drets humans, la igualtat de gènere, i polítiques socialdemòcrates, es veu que ara això no és ser d’esquerres. Ai l’as!!!, com som de febles i d’ingenus aquells que treballem per una millor relació política posant per damunt els interessos de ciutat i país.
En fi, a tots els regidors i regidores... i “consellera en cap”, us desitjo una immensa sort, seny i rauxa. En definitiva... que Déu... sí, Déu, passa res?!!, ens agafi confessats, doncs vénen temps polítics difícils i convulsos que haurem de saber gestionar amb molta intel·ligència política i molta generositat.
"Alea jacta est"