Un conte sobre les voreres

Hi havia una vegada, un avi de 92 anys que es deia Martí. En Martí, malgrat l'edat, estava molt sencer: el cap el tenia molt clar i les cames l'aguantaven força bé. De jove havia fet esport i de gran sortia cada dia a caminar una bona estona. Era vidu, vivia sol i tenia un dels fills relativament a la vora, però compensava la seva soledat amb una bona amistat d'avis i àvies d'un Casal.

Més info: Assenyalen a Sant Cugat voreres en mal estat per evitar caigudes de persones grans

Un dia, passejant pel carrer, en Martí va ensopegar amb una rajola mal posada, va mirar de no caure, però inevitablement va mal aterrar, va quedar estès sense coneixement i quan es va despertar ja era a una ambulància, cap a l'hospital, on el van haver d'operar de trencament del fèmur i d'un braç. Però... se'n va sortir. Després de l'estada a l'hospital i d'un bon procés de recuperació, va començar a comentar l'incident amb els seus amics i amigues del Casal i van posar-se d'acord per sortir pels carrers amb esprais, assenyalant els obstacles, com forats, rajoles trencades, escocells buits, arrels que feien aixecar el paviment, per tal que tothom i especialment les persones grans, no ensopeguessin.

Però amb la pluja i els dies la pintura s'esborrava. Aleshores van aconseguir uns esprais millors i van seguir. La seva sorpresa va ser que aquests amb la pluja escampaven el color per tota la vorera, fins que gairebé totes les voreres de la ciutat van quedar tenyides de color vermell. L'Ajuntament no va tenir més remei que escurçar el seu programa de voreres, que inicialment estava previst fins a l'any 2032 i en un any van deixar les voreres de la ciutat com noves. I a l'avi Martí li van posar una multa, però sortosament abans de pagar-la, va morir tranquil i satisfet.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.