Conviure no és fàcil

Aquesta setmana he trobat un cartell curiós a la zona comunitària de casa meva, un cartell fet a mà per algun adolescent que intenta estudiar per a la Selectivitat i a qui els jocs dels nens a la piscina no li permeten concentrar-se. El cartell deia així: "Prohibit jugar a Marco-Polo (al menys fins que acabi la Sele)". El vaig trobar simplement genial, digne d'estudi sociològic, doncs aquest/a adolescent que avui prohibeix els jocs infantils, fa quatre dies en formava part... serà això el que vol dir fer-se adult?

Ara ve la Festa Major, tots en gaudirem i ens divertirem per les nostres places, però segur que uns o altres en patiran les incomoditats que, sens dubte, apareixen per aquestes festes... i què farem? Posem cartells de prohibit divertir-se?

Jo no dic que sigui fàcil patir les nits de sorolls quan el que necessites és descansar, tots tenim dret al descans... i a la vegada, tots tenim dret a la festa, i aleshores, com ho fem? Com ens arreglem perquè uns puguin jugar a la piscina i els altres tinguin la calma necessària per estudiar? Com ens ho fem per descansar a les nits mentre el poble canta, balla i es diverteix?

Doncs haurem de trobar la manera. La societat no admet el divorci. Haurem, sí o sí, de viure i conviure; els que juguen, els que estudien, els que fan festa i els que descansen, i això només ho podrem aconseguir si fem el gest de pensar en l'altre, si aprenem a jugar sense cridar, o sortir de nit respectant els veïns, o afluixant el nivell d'exigència en vers els altres... i un cop més, això només ho aconseguirem amb tolerància, respecte i bon humor.

Bona festa major a tothom!