Corpus!

Aquesta festivitat que té els seus orígens religiosos venerant el cos de crist, encara en algunes poblacions se celebra d'una manera festiva, com per exemple la Patum de Berga que té un significat molt més enllà del religiós, amb una escenografia laica i massivament festiva. A Sant Cugat potser s'ha diluït en el temps i caldria recuperar d'una manera més significativa.

Més info: Centenars de santcugatencs celebren el Corpus Christi al ritme de l'ou com balla

Recordo, ja fa molt de temps, els carrers engalanats amb catifes de flors, i algú va fer ballar l'ou a la plaça d'Octavià, on hi havia una font quan encara era territori de vehicles! Això de l'ou com balla potser té la tradició que el cos de crist brolla i se sosté sobre un rajolí d'aigua miraculosament!

Si alguna festa tenia sentit entre nosaltres i des del començament del segle XIV, era el Corpus. Molt més viu que les mòmies de les cases comtals, molt més viva que les commemoracions derivades de l'ambigua guerra entre Felip V i l'arxiduc d'Àustria o les disciplines internacionals de partits... o les innovacions dels grans magatzems. Cap d'aquestes, així i tot, no abjurem: crec que això de les tradicions bé cal que algú se les inventi, com el segle XIX es va inventar l'edat mitjana!

Però demanem que ens tornin la festa popular del Corpus i l'esclat gloriós de la ginesta, que si per alguns és un signe teològic d'encarnació, per al nostre poble ha estat una encarnació d'identitat. Si, l'església cristiana antiga va tenir l'encert i habilitat de regir-se pels cicles culturals dels astres i de la floració dels camps, no fem la ximpleria de secularitzar, destruint alhora la forma teològica i la seva arrel cultural. Seguim!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.