De cotorres, falsos mites i ètica

El bon temps arriba abans i l'època de cria de moltes espècies es precipita. Semblaria bonic pensar en el temps en què els ocells s'afanyen a construir els nius per donar la benvinguda a una nova generació. Però la realitat no és tan bonica. Encara tinc present com, l'any passat, a la nostra ciutat es van fer caure 38 nius de cotorra amb cries des de més de 8 metres d'alçada. Encara tinc ben present les hemorràgies, l'asfixia, les contusions. Tan petites i innocents i patint una mort tan brutal, lenta i dolorosa. Així tractem els animals a Sant Cugat? "Sí, és terrible però és un mal necessari".

Doncs es repeteix com un mantra que espècies com la cotorra argentina són les culpables que la població d'aus autòctones com el pardal comú estiguin disminuint dràsticament. És FALS. Les principals causes de la disminució poblacional del pardal comú són l'excés de contaminació atmosfèrica, l'escassetat d'espais verds i l'ús de plaguicides.

Una vegada més els responsables som nosaltres. La cotorra argentina és una espècie que s'ha adaptat a sobreviure allà on l'hem posada: anys enrere ens va fer gràcia treure-les del seu hàbitat i tancar-les en gàbies fins que ens en vam cansar i les vam abandonar en un entorn hostil. Una més de la llarga llista d'espècies "exòtiques" que hem portat els humans i que ara demonitzem. Sent una espècie no autòctona, tenen el mateix dret a la vida i nosaltres la responsabilitat de trobar solucions ètiques als problemes que hem causat. Però ep! Estem de sort. Resulta que hi ha alternatives més ètiques de gestió de la població de cotorres, ara només cal voluntat política.