Country, hip hop i sardanes

D’un temps ençà, l’anul·lació dels trets més característics de la nostra cultura és un fet. Hem canviat els Reis Mags pel Pare Noel, el vi per la cola, el català per l’anglès. I els nostres fills i néts coneixen millor Los Ángeles que Arbeca. Dins d’aquesta globalització dels valors i dels referents també queden afectats els nostres costums. En breu veurem substituït el pa amb tomàquet per pa anglès amb ketchp, com, darrerament està desapareixent, entre la nostra infància i joventut, un dels balls més característics del nostre país. La sardana.

Malgrat l’esforç i l’empenta de rellevants associacions de voluntaris que, en alguns indrets, promouen l’ensenyament d’aquesta dansa, l’administració pública redueix o anul·la els petits ajuts per a difondre el seu coneixement. No fa pas gaire, vaig anar a recollir les meves nétes al seu col·legi (públic). En sentir la música que sortia d’una gran sala, m’hi vaig apropar a veure què s’hi feia. Hi havia un grup de nenes amb les seves monitores que aprenien Country. Vaig preguntar a l’encarregada si també hi havia la possibilitat d’aprendre a ballar sardanes. Em va mirar com si fos un OVNI. “D’això no en sabem”. Costaria molt que es pogués incorporar, com activitat voluntària, fora del temps de classe i dins de l’oferta que fa cada col·legi? Sembla que, per ara, a Sant Cugat és molt difícil. No pas pel Country o el Hip Hop, que, com tots sabem, estan perfectament definits i catalogats al Costumari Català de l’Aureli Campmany i, de ben segur, ja els ballaven els almogàvers. Fora bo que, a més a més d’omplir-nos la boca amb reivindicacions diferencials de tot tipus, comencéssim per mimar , protegir i difondre els nostres costums.