El Col·legi Viaró ha patit una crisi comunicativa important propiciada per uns alumnes d'entre 11 i 13 anys. Fa unes setmanes van increpar una noia d'origen indi i els fets ja han estat comentats, criticats i denunciats als principals mitjans de comunicació del país.
Els alumnes d'una escola la representen en els bons i en els mals moments, igual que els treballadors d'una empresa. El Col·legi Viaró està vivint un boom mediàtic i ho ha d'aprofitar per reconduir cap a bon port la situació que aquests alumnes seus han generat.
Durant dies la institució ha aparegut als mitjans de comunicació, sent una de les notícies més llegides a aquest mitjà, però els propers moviments que faci el Col·legi estaran en el punt de mira i seran decisius per mantenir, millorar o empitjorar la reputació del centre.
La primera decisió del Col·legi Viaró ha estat encertada, ha donat la cara. La segona decisió també ho ha estat, han explicat que ja han identificat els alumnes i que els obligaran a fer tasques socials. Però arriba el moment de fer un tercer pas i la situació de crisi generada prendrà color aquí.
La tercera decisió consisteix en com el Col·legi es comunicarà amb els pares d'aquests alumnes, com arribaran a acords i com intentaran interferir en la bona educació dels nens perquè en el futur siguin bons alumnes i millors persones. Aquesta sense dubte serà la decisió més complicada, perquè traspassa les fronteres de les aules, però és el moviment transcendent perquè el Col·legi Viaró pugui reconduir aquesta situació de crisi.
Aquest cas posa de manifest que el que fem fora de la feina, el que fan els nostres fills fora de l'escola, forma part de la nostra realitat. Som el que fem i representem més coses de les que a vegades en som conscients.