Cultius biodinàmics

Sorpresa! He obert una ampolla de vi i m'assabento que es tracta d'un producte resultat de cultius biodinàmics, que no es altra cosa que tenir en compte la lluna i les constel·lacions.

Resulta que això no és cap novetat tot i que es presenta com un dels més moderns processos en l'agricultura, ja que el meu avi, més d'un segle abans, ja ho practicava sense saber que  les possibilitats bones o pernicioses de la influència de la lluna segons eren les seves fases era tota una ciència i no una superstició com deien els escèptics.

Entre aquests s'hi podia comptar el meu pare -fill seu-  que incrèdul de mena, quan va tenir una certa autoritat, per demostrar que tot era una superstició, sembrava, plantava, en els dies que la lluna era revessa desmentint així amb bones collites l'ancestral creença.

En un altre aspecte, també a casa sempre es va ignorar que el vi que s'hi elaborava i  altres productes com els ous, els conills o els porcs, aquests sí que, sense voler, eren totalment ecològics. El meu avi sols amb la lluna es quedava curt perquè res sabia de les constel·lacions, però en certa manera ho compensava amb els sants que marcaven unes fites molt precises en el dia destacat en el calendari.

Segles enrere, la lluna encara tenia més força i més influència ja que segons la fase en què es trobava, els romans en extreure blocs de les pedreres les destinaven a edificis vulgars perquè en sortia blana. Però, en canvi, en la fase adient sortia dura i compacta i era destinada als temples i  palaus. Millor oblidar aquestes trifulgues i mirar la lluna amb el romanticisme de tots els temps: mirall d'enamorats.