Un patrocini cultural, per definició, per a qualsevol empresa, mai pot considerar-se com una despesa sinó com una inversió, si no no hi ha res a fer. I no és una inversió qualsevol sinó que, ben triat, a banda d'apartar-se de l'activitat pròpia de l'empresa, és capaç de portar més enllà els valors de la mateixa fent sinergia amb aquests valors i potenciant-los.
Si una empresa espera traduir l'impacte d'un patrocini al mateix nivell que ho faria amb les vendes o els marges, ja es pot anar oblidant de fer-ne cap. Per això, quan aquest tipus de decisions es mouen en l'àmbit purament financer o de resultats, o bé no prosperen, o no es repeteixen o no donen mai el resultat esperat, si n'hi havia algun concret i tangible. El retorn, quan parlem de quelcom tan eteri, tan subjectiu com és el món de la cultura, és una cosa difícil de mesurar. Són innumerables els factors que incideixen en poder considerar que allò val la pena.
I no obstant tot això, no tinc cap dubte que val la pena retornar d'aquesta manera a la societat, part del que la societat dona a les empreses: la confiança en la seva gestió, en els seus productes. Val la pena apostar per respondre a una demanda que ja és un clam, de la necessitat que les empreses donin un valor afegit en forma d'acció directa.
La cultura ha sigut el consol i l'esperança en els moments durs que acabem de viure on tot semblava que es desmuntava, i ho ha estat de manera universal. Ha quedat palesa la força de la cultura, la seva transcendència i capacitat de fer sentir, de fer funcionar la màquina de la vida real de la gent, la força per seguir, per evadir-se de les dificultats i inventar mons millors mentre esperàvem recuperar el que teníem. Que una empresa aposti per estar al costat d'això no és només justícia, és pura lògica i també una decisió intel·ligent i rendible.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.