La cultura que ens sosté

'Aquest tresor necessari, doncs, s'alimenta del millor del teatre amateur, que és la il·lusió i la passió, i del millor del món professional, que és el rigor i el risc artístic'

Les ciutats no s'aixequen només amb maons. Les ciutats s'aixequen amb el formigó invisible de la cultura. Sobretot amb aquella cultura pastada a poc a poc, a peu pla, com el pa de cada dia, com la bona tarda a la veïna o una tertúlia al cafè. Avui veiem, amb mirada arqueològica i una mica desolada, grans ciutats abandonades de l'antiguitat que no van defallir perquè els manqués clavegueram, ni edificis, ni governants: van defallir perquè va defallir la cultura que les sostenia.

Les Lectures a la Fresca són un d'aquells tresors que manté la nostra ciutat dempeus. Aquest tresor necessari, doncs, s'alimenta del millor del teatre amateur, que és la il·lusió i la passió, i del millor del món professional, que és el rigor i el risc artístic. A l'escenari se la juguen per oferir-nos cada any propostes diferents concebudes per aquesta gran partera escènica que és Dolors Vilarasau: la seva capacitat per posar en escena qualsevol text és prodigiosa.

Ja són vint anys, però mai no en tindrem prou, perquè les Lectures a la Fresca són el pòrtic a la bonança mental de l'estiu, nits que s'escurcen, però que vivim més llargament i intensament. Hi penso cada any, en aquell moment en què la representació s'ha acabat. Llavors miro la plaça on ens trobem i ho entenc tot: els edificis fan la plaça, però el complot teatral que hi ha tingut lloc és, en realitat, el que dona sentit a la plaça.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem