La cultura és essencial

El tracte que va rebre la cultura amb l’arriba de la pandèmia al nostre país va ser com a molt poc desproporcionat, sobretot en comparació amb el que van rebre altres sectors. Mentre s’ordenava el tancament de la totalitat de centres culturals, vèiem com la gent seguia amuntegant-se al transport públic.

El temps, però, sembla que ha conduït a una reconsideració de la situació. Ni els poders públics ni la concepció social general es pot permetre el luxe d’entendre la cultura com a quelcom secundari, i els drets culturals dels ciutadans no poden tornar a veure’s vulnerats seguint criteris discriminatoris sobre què és prescindible i què no ho és.

En una societat moderna, la cultura no és més prescindible que els mitjans de transport amb què arribem a l’escola o a la feina. Si no ho creiem així, potser el que ens cal és reconsiderar què és la cultura i quin paper juga en la societat. I és que la cultura és l’eix vertebrador de les comunitats, del seu passat, del seu present i del que serà el seu futur. És la clau del desenvolupament de la identitat personal i col·lectiva i és per això que no pot quedar en un segon pla, no és una part més del nostre dia a dia; és el nostre dia a dia.

Per tant, és motiu de celebració que el Govern declarés el passat 22 de setembre la cultura com a bé essencial. De la mateixa manera que és d’agrair que aquest mateix dilluns s’hagi fet una Declaració Institucional per la Protecció de la Cultura entre el Govern, l’ACM i la FMC. El sector cultural és el que probablement compleix més estrictament les restriccions imposades, així que anar al teatre és segur, no deixem de gaudir-lo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.