Cursets per a tothom, o quasi

Primer de tot cal dir que no sóc un afeccionat dels cursos i els cursets. Una vegada em vaig apuntar a un curs (dir-ne curset a una cosa que dura un any em sembla exagerat) d’anglès i va ser un desastre; la culpa va ser tota meva, això sí, sóc incapaç de seguir una disciplina quan d’estudiar un idioma es tracta. Anys després em vaig apuntar a un curset (aquest sí, era un curset de sis o set classes) d’escriptura, va ser un desastre integral, no vaig passar de la segona classe, i aquest cop em sembla que no va ser culpa meva.

Aquesta introducció ve motivada pel fet que he fullejat l’oferta de cursets per al primer trimestre del 2016 de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents. Parteixo de la base que l’oferta té una relació directa amb la demanda, si més no amb la demanda que s’ha anat produint durant els darrers anys. Per tant, els cursets anunciats tenen a veure, dins del que poden oferir els centres en qüestió, amb el que els santcugatencs i les santcugatenques volen fer. Vegem-ho.

No cal llegir-se tot el prospecte per veure que hi ha tres blocs que patrimonialitzen les preferències locals. I estan pràcticament empatats. Seguiré l’ordre de presentació: coneixement, expressió i informàtica i noves tecnologies. L’apartat coneixement és sinònim d’aprenentatge d’idiomes. L’anglès i el francès estan empatats. Sembla mentida el que resisteix el francès! Després tenim l’alemany. És evident que l’atracció laboral aquí hi juga un cert paper. I amb una oferta cadascun, l’italià i el japonès. I, perquè no sigui dit allò de què “en casa del herrero, cuchillo de palo”, tenim un curset de català bàsic (les Planes). Per distribució geogràfica no cal dir que guanya l’anglès, se’n fa en els quatre centres de la xarxa.

Expressió és sinònim de dansa. Però no us penseu que la gent vol aprendre a ballar tangos, valsos o rock. No, no, la gent s’apunta a dansa africana i afrocaribenya, zumba (en diferents varietats), salsa i bachata, Lindy Hop i Hip hop. Un ballet per a adults i uns balls de saló ho completen. No seré jo qui ho critiqui. L’expressió és lliure, no!

I, "last but not least", tenim les noves tecnologies. Aquí l’oferta és aclaparadora. Hi ha de tot. Iniciació a la informàtica, pàgines web, excel, tablet, photoshop, xarxes socials... I, embolica que fa fort!, Call of Duty 4: Modern Warfare i Age of Empires II: Thwe Age of Kings. Dono per suposat que ja sabeu de què va, però per als qui tinguin algun dubte, els diré que es tracta de dos tornejos Punt Tic. Queda clar?

En definitiva, qui no trobi un curset que el motivi els pròxims mesos, és perquè no vol. Encara que en el meu cas, si és que he de ser sincer, cap no m’atrau. Ja he dit que els cursets d’idiomes no és el meu. Fer exercici físic, encara que sigui en forma de dansa, tampoc no em motiva; i, a més, no m’hi veig. I pel que fa a les noves tecnologies, he decidit dosificar-ne les dosis.

Sé que vaig en direcció contrària als vents dels comportaments socials, però, quan m’aturo a analitzar la meva relació amb les TIC, m'adono que he evolucionat més en deu anys que la humanitat durant més de tres milions. I això, francament, em sembla excessiu.