Darrere la ciutat postal, alternatives

És una ciutat benestant; és la tercera ciutat amb més renda per càpita de l'Estat espanyol. És una ciutat moderna, on pots trobar la primera Library Living Lab del país. És una ciutat tranquil·la, on el silenci regna a partir de les 12 de la nit. És una ciutat transparent, el 2014 va guanyar el premi de Transparència Internacional. És una ciutat fins i tot feminista, liderada per una alcaldessa.

És una ciutat jove, en tant que una quarta part de la població és jove. És una ciutat sensible al col·lectiu LGTBI+, on es va aprovar la necessitat d'elaborar un pla per garantir els drets de les persones LGTBI+. És una ciutat d'ordre, perfectament cuidada i neta. És una ciutat independentista, on governa Convergència que s'encarrega de fer-ne bandera. És una ciutat internacional, bressol d'iniciatives públiques i privades que fan (cito textualment de la web de l'Ajuntament) "que [Sant Cugat] sigui reconeguda internacionalment per la seva aportació com a model de qualitat de vida i de generació de riquesa".

Com una postal, allò que surt a la foto és preciós. Però darrere del Sant Cugat benestant, modern, tranquil, transparent, feminista, jove, sensible, d'ordre, independentista i internacional s'hi amaga una realitat carregada de cinisme.

Darrere la ciutat benestant s'hi amaga una desigualtat rècord entre els municipis de més de 50.000 habitants, on l'1% de la població concentra el 21% de la renda local. Darrere de la modernitat de la primera Library Living Lab del país, resulta que no tenim biblioteques ni obertes cada dia ni amb places suficients. Darrere la tranquil·litat nocturna, s'emmascara l'arbitrarietat amb què es regula l'espai públic nocturn que ja han patit l'Esplai Pica Roca, l'Esbart, els Diables...

Darrere la transparència, hi ha processos tan opacs com l'estafa de la sala de concerts pública promesa, que sense cap concurs públic ara és una sala de gestió privada sense conveni amb l'Ajuntament. Darrere el feminisme, resulta que per cada 17 carrers que honoren un home només n'hi ha un que honori una dona. Darrere la ciutat jove podem constatar que des del 2010 que no s'hi fa cap política de joventut, per què fer-la si amb el preu de l'habitatge acabaran marxant del municipi igualment?

Darrere del pla per garantir els drets de les persones LGTBI+, tan sols es va penjar una bandera pel dia de l'orgull LGTBI+ i la van penjar al revés. Darrere l'ordre aparent del centre, veiem com la Floresta, el barri del Monestir, les Planes... han estat històricament oblidats. Darrere l'independentisme, trobem la manca de coratge "xapuzero" del govern que més d'una vegada ha portat mocions independentistes al Ple, el secretari els ha advertit que tals mocions podrien comportar conseqüències penals, i ells mateixos no han votat a favor de la seva moció. Darrere la internacionalitat, l'alcaldessa es permet el luxe d'esbroncar en públic i sense complexos l'assemblea de voluntaris pels refugiats de Sant Cugat.

Quan prens consciència del que hi ha darrere l'aparent ciutat-postal es pot entendre per què diferents col·lectius no es conformen i teixeixen alternatives. Amb l'obra de govern de Convergència es fa molt fàcil justificar que s'ocupin espais per engegar activitats i projectes encarats al jovent. Des del respecte, nosaltres continuem apostant pel nostre model de lluita que, igual que ens va permetre aconseguir la rehabilitació del Casal de Joves Torre Blanca, ens ha de permetre aconseguir un espai polivalent pel jovent santcugatenc.