De Delphi a la muntanya màgica

Davos-Platz és un municipi a l’est de Suïssa, al cantó dels Grisons, on un jove Hans Castorp arriba en ple estiu des d'Hamburg per visitar el seu cosí Joachim que fa una cura de repòs en el Sanatori Berghof. El llibre de Thomas Mann és una meditació feta després de la Primera Guerra Mundial però situada cronològicament abans de començar aquesta. Va ser una novel·la que em va impressionar quan era adolescent. Primera recomanació pels que no l’hagin llegit.

La multinacional Delphi, d’arrels nord-americanes, ha anunciat el tancament de la planta de Sant Cugat i, en conseqüència, l’acomiadament de 543 persones abans que acabi aquest any. Era la crònica d’una mort anunciada que suposa, des de la seva inauguració l’any 1962 com a Condiesel, una nou senyal dolorós, tràgic per molts, d’una evolució de l’economia en això que en diuen el món global que determina sense poder-hi fer res les decisions preses des dels despatxos allunyats, on només compten costos, marges i orientacions, també, de caràcter polític, que poden aconsellar una deslocalització per obtenir més beneficis... de moment.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, ha dit que treballarà per evitar-ho o, com a mínim, fer gestions per minimitzar aquest impacte social, econòmic i familiar, considerant que la majoria dels treballadors viuen a la ciutat, a part dels més de 200 que indirectament en depenen. No canviar la qualificació urbanística, buscar col·laboració dels ajuntaments de Cerdanyola, de Terrassa, cercar alguna empresa que pugui ocupar les instal·lacions actuals fen adaptacions necessàries... Facin el que puguin però això no hi ha qui ho pari perquè entra dins de la dinàmica global de què parlava.

Tornem a Davos. En el World Economic Forum Annual Meeting, celebrat del 20 al 23 de gener passat, els veritables dirigents de la humanitat, o si ho voleu, aquells que els representen perquè n’hi ha dels que manen de veritat que no acostumen a deixar-se veure massa, van dir que comença la quarta revolució industrial que, bàsicament, vol dir que els autòmats i la intel·ligència artificial afectarà, de moment, a cinc milions d’empleats en els 15 països més industrialitzats. Ara s’anuncia al Prat l’obertura del magatzem gegant d'Amazon i es parla de 1.500 llocs de treballs, però als EUA ja treballen els Kiva, petits autòmats de color taronja que van pels passadissos recollint dels prestatges paquets que arribaren als clients en drons.

Aquesta setmana encara poden veure als Cinesa de Sant Cugat La gran apuesta, d'Adam McKay, amb repartiment espectacular. Titular: “La banca sempre guanya”. Explica amb barreja de comèdia d’humor negre i documental didàctic la tragèdia de milions de persones forjada per la crisi econòmica que va esclatar l’any 2008, fruit de la ineptitud, la cobdícia, la mala fe i la conxorxa de polítics, dirigents bancaris, economistes, empreses de qualificació comprades, que no han pagat la seva culpa, els seus delictes de lesa humanitat i que han portat a la misèria a milions de treballadors i pensionistes. Segona recomanació. No se la perdin encara que surtin emprenyats. Una passejada per la rambla del Celler fins a la Pollancreda servirà per seguir resistint, sense passar per davant de la Delphi... és clar!

Un final demagògic: Llegeixo a la mateixa plana on parlen de Delphi que Ángel Cano, exconseller de BBVA, 54 anys, tindrà una pensió de 45 milions després d’un acord amb l’entitat bancària. És clar que això no és res comparat amb els 80 milions del president Francisco González. A 30.000 € per any, els 543 treballadors de Delphi podrien viure encara 8 anys més amb la suma de les dues pensions. Com deia, pura demagògia.