Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquest divendres al matí, ens hem llevat amb una dada esfereïdora que surt als mitjans de comunicació. Un cop més hem de parlar de l’atur i la noticia és que ha tornat a pujar el nombre de persones que s’han quedat sense feina. A força de repetir sempre el mateix, sembla que les coses perden importància, però hem de ser conscients que aquest és un drama que ultrapassa els problemes de l'economia i del país com a notícia divulgada per un noticiari. Cada un d’ells són persones, són famílies, són gent alguns, m’atreviria a dir que bastants, que se’ls hi està destrossant la vida perquè ho són joves que no troben la forma d'entrar en el mercat laboral o massa grans i amb obligacions a les quals no poden respondre.
Darrera la notícia freda que ha Catalunya ja tenim 641.949 persones que no treballen ens hem d'adonar que els 8.738 parats més d’aquest mes fan que cada dia laborable enviem a casa 436,9 nous treballadors. Perdoneu que no hagi posat 437 però soc optimista, no hi puc fer res. Potser ja ens hàgim acostumat i sigui una xifra més de les moltes desastroses que ens presenten cada dia. Però aquesta és de persones.
No seria millor que ho repenséssim tot plegat de vell nou, que es fés un esforç d'imaginació i talent per distribuir moltes feines socialment necessàries que queden endarrerides perquè no hi ha qui les faci o no es fan perquè no es pot pagar el que l'oferta i demanda demana perquè siguin fetes (netejar boscos, conservar infraestructures, millorar serveis, etc. I un cop estar d’acord amb això nomes fer un gran pas mirant-se el problema al revés, jo diria en positiu, i subsidiaritzar el treball en comptes del que es fa habitualment que es subsidiaritzar l’atur. També podríem estar en una situació d’economia del benestar, gastaríem si fa o no fa el mateix, però de ben segur les xifres i el país tindrien un altre aspecte. Ja no parlem de la situació emocional dels que cada mes tenen la pobra sort d’entrar en aquestes llistes i quedar-se a casa.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
Darrera la notícia freda que ha Catalunya ja tenim 641.949 persones que no treballen ens hem d'adonar que els 8.738 parats més d’aquest mes fan que cada dia laborable enviem a casa 436,9 nous treballadors. Perdoneu que no hagi posat 437 però soc optimista, no hi puc fer res. Potser ja ens hàgim acostumat i sigui una xifra més de les moltes desastroses que ens presenten cada dia. Però aquesta és de persones.
No seria millor que ho repenséssim tot plegat de vell nou, que es fés un esforç d'imaginació i talent per distribuir moltes feines socialment necessàries que queden endarrerides perquè no hi ha qui les faci o no es fan perquè no es pot pagar el que l'oferta i demanda demana perquè siguin fetes (netejar boscos, conservar infraestructures, millorar serveis, etc. I un cop estar d’acord amb això nomes fer un gran pas mirant-se el problema al revés, jo diria en positiu, i subsidiaritzar el treball en comptes del que es fa habitualment que es subsidiaritzar l’atur. També podríem estar en una situació d’economia del benestar, gastaríem si fa o no fa el mateix, però de ben segur les xifres i el país tindrien un altre aspecte. Ja no parlem de la situació emocional dels que cada mes tenen la pobra sort d’entrar en aquestes llistes i quedar-se a casa.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
