De les relíquies existents al Monestir el 1835

El setembre de 1835, un cop els monjos del nostre Monestir abandonaren el Cenobi, algunes relíquies de sants que hi existien foren traslladades a les oficines d’amortització des del nostre Monestir.

Es van dipositar en aquestes oficines sis urnes sepulcrals, totes de la mateixa forma, cobertes de vellut vermellós i ricament guarnides amb planxes de plata amb una torre on figurava l’escut d’armes del Castrum Octavianum, actualment Sant Cugat del Vallès.

Cadascuna d’elles, amb quatre peus també folrats amb planxa de plata, demostraven bé el que contenien; una era de sant Sever, una altra de santa Juliana, una altra de santa Semproniana, una altra dels caps de sant Joan i sant Pau, una altra de santa Fe i una de sant Càndid. A més, n’hi havia una de molt antiga com a sepulcral, també amb planxes de plata i diverses figures de baix relleu, que representen el martiri de sant Cugat i, en el frontal, la figura del sant.

Totes eren tancades amb clau, i es desconeixia el seu parador. També hi havia dos reliquiaris coberts amb planxes de plata i formes de gerro; un contenia relíquies de sant Ignasi, i l’altre, de sant Lluís Gonzaga.

Totes aquestes relíquies hi foren dipositades perquè el bisbat en confirmés la seva autenticitat i per poder-les distribuir per les esglésies que l’autoritat eclesiàstica destinés.

Santa Juliana i santa Semproniana, com és evident, foren traslladades a Mataró, on ja es veneraven com a patrones, i l’urna de sant Cugat a la parròquia d’aquest sant a Barcelona.

Signat pel rector de Sant Cugat de Barcelona, en Manel Font, el 16 de setembre de 1835.