De matalassos i d'egoismes

Si es passeja pels carrers del nostre municipi, barris "perifèrics" inclosos, es pot arribar a la conclusió que els veïns i veïnes de Sant Cugat estan constantment canviant de casa o, si més no, de mobiliari. Amb molta freqüència es pot veure al costat dels contenidors una gran diversitat d'estris de tota mena. Els més abundants són els matalassos. N'hi ha de tot tipus i mides, nets i bruts, com si la nostra gent no dormís bé i necessités canviar el suport per tal de facilitar el descans. També s'hi troben armaris, sofàs, cadires, tasses de WC i, fins i tot, alguna banyera sencera o a mitges i tot allò que un dia ha estat utilitzat a l'interior de l'habitatge.

A mi em xoca particularment que una ciutat que es diu benestant i civilitzada ofereixi aquest espectacle i em xoca sobretot perquè ens queixem de gairebé tot: del soroll, de les terrasses, del soroll de la festa major, de les caques dels gossos, de la presència de senglars, del mosquit tigre però, en canvi, sembla que aquesta desídia, evitable i desagradable, no crida l'atenció de ningú.

I també em xoca perquè a Sant Cugat tenim dues deixalleries on es pot portar de tot en qualsevol moment, diumenges inclosos. I encara més fàcil, hi ha l'empresa Engrunes que t'ho passa a recollir per casa, el dia i l'hora que prèviament s'hagi concertat. Sembla, doncs, que més fàcil no pugui ser.

Tota aquesta història pot ser que no sigui més que una anècdota, però a mi em fa mala espina.

Crec que caldria que ens ho féssim mirar perquè tot plegat sembla fruit d'aquest individualisme tan estès, que fa que ens mirem sempre el nostre melic i ens molesti el melic de la persona del costat i que segurament totes aquestes queixes ciutadanes a les quals em referia abans també vagin en el mateix sentit.

Potser ja seria l'hora d'un canvi d'actitud i que miréssim més pel bé comú: el benestar de totes i de tots, l'estalvi energètic, el reciclatge, la cohesió de la ciutat, i respectar el que comporta viure en comunitat.