De Sant Medir al 8 de març!

Aquest mes de març Sant Cugat es comença a omplir d’activitats als carrers. El tret de sortida el dóna el dia de Sant Medir, una diada molt nostrada on un grapat de gent va caminant a l’ermita de Sant Medir, on es fan diverses activitats. Però tot i que conjuntament amb Sant Pere, és un dels nostres patrons municipals, crec que no se li dóna prou rellevància a aquesta jornada.

Segurament que gran part de la població no tingui festa el dia tres de març perquè molta gent treballa fora de la nostra vila, no ajuda a millorar la participació, però no seria correcte dir que la participació és baixa per culpa única i exclusivament d’això. Personalment penso que l’Ajuntament i les entitats que participen d’aquesta festivitat han de repensar les activitats que s’hi fan, com es fan i quan es fan. Una bona manera podria ser, repartir els actes en diferents dies de la setmana, fent alguna activitat el cap de setmana que aplegui a persones de diferents edats.

Però el mes de març no només ens porta la diada de Sant Medir, també hi ha el 8 de març, dia de la dona treballadora. Aquest any un grapat d’entitats i col·lectius s’han ajuntat en una plataforma unitària per commemorar la lluita de moltes dones, a finals del s. XIX i a principis del s. XX, que a banda i banda de l’atlàntic van lluitar pels seus drets, tant al del sufragi com als drets laborals.

Durant aquesta setmana  podrem gaudir i participar de xerrades, tallers d’autodefensa feminista, una marxa de torxes i una marxa-manifestació per anar plegades a la manifestació que es fa a Barcelona cada any. En aquest sentit, vull recordar que cada dia és 8 de març i que s’ha de seguir lluitant per defensar aquests drets, més enllà d’aquest dia tan assenyalat, ja que encara ens queda molta feina per fer, encara hi ha víctimes del masclisme que són assassinades, encara hi ha discriminació laboral en els nostres llocs de feina, i sobretot, encara hi ha actituds masclistes que perpetuen aquesta situació de discriminació i d’inferioritat que el sistema patriarcal utilitza com a eina de dominació masculina.

El març a mi em fa reviscolar, ja que tinc la sensació que torna a aparèixer la vida al carrer, que la gent surt per omplir les places i que les entitats tenen la necessitat de sortir i mostrar tota la feina que fan durant l’any. I ja que parlo de sortir al carrer, des d’aquestes modestes línies d’opinió, vull donar la benvinguda a l’Arnaldo Otegi, que el dia 1 de març ha sortit al carrer, després de passar sis anys i mig tancat en una presó a Logronyo per defensar les seves idees polítiques i per buscar la una solució i una via política al conflicte que es viu a Euskal Herria, Ongi etorri Arnaldo! Free them all!