De Sant Pere a l’infinit

Aquesta frase la va recordar un conferenciant de les jornades “repensem la Festa Major” d’ara fa 3 anys. En aquell seguit de xerrades es va posar de manifest la necessitat d’entendre la festa mirant el nostre passat i present, imaginant el nostre futur. Fent valdre la nostra història i alhora conviure amb el més nou.

Des de l’aparició de la Festa Major Alternativa, la creació de l’Espai d’Arrel i la desaparició i posterior transformació de les antigues Barraques, la nostra festa ha donat un tomb molt considerable. M’atreviria a dir que ara moltes places tenen més personalitat, més caràcter... Les places han cobrat vida pròpia. És un èxit de les entitats que sigui així. Si a algú no li agradava la idea, ara poc hi té a dir: l’èxit és indiscutible! Amb “pros” però encara bastants “contres”, qüestions que caldrà seguir treballant al llarg dels pròxims anys.

Amb el nou ple municipal sortit del 24 de maig, pot ser que sigui un bon moment per abordar alguns d’aquests “contres”: quin model necessitem gestió global de la festa? Seguim apostant per una comissió gestora de Festa Major que té caràcter provisional (així va néixer)? O ja ens va bé que vagi abandonant el caràcter provisional? Cal seguir fent aquest gir i seguir aposant per una Festa Major amb personalitat pròpia? Com aconseguim que cada espai el gestioni l’envejable teixit associatiu que tenim? Tornem a mirar a l’infinit, necessitem avançar un altre metre!