Decisions que empobreixen

La cultura és aquest ens eteri que sobrevola com un ocell sobre els nostres caps i al qual li donem escàs valor. Tots i cadascun de nosaltres vam assumir durant la pandèmia la importància a invertir en recerca, però ningú o molt pocs sobre la necessitat de cuidar l'art, el cinema, la música, la pintura o la literatura que durant molts mesos ens va salvar de l'horrible malaltia que no mata, però encongeix l'ànima. Així ha estat sempre. Quan les coses es posen lletges, la tisora esbiaixa la cultura. És com el comodí polític que serveix perquè la gent faci menys soroll.

Traspuem art per cada porus de la nostra pell, des d'aquells primers homes que van posar les seves mans sobre la roca deixant les seves empremtes fins als joves que creen amb tècniques innovadores expressant el que els regira per dins. Un nen pot ser que no sigui capaç de formular una frase completa, però ja pot expressar amb els seus dits la creativitat que raja d'ell.

Tancar el Centre d'art Maristany és una decisió que encongeix l'estómac. Es busquen solucions alternatives que espero que arribin a bon terme i en un temps prudencial. L'única por que em tenalla és que davant el soroll s'actuï per a després dilatar en el temps allò que es va prometre.

Necessitem imaginació davant l'adversitat. L'art ha de sortir de les sales i inundar els carrers i els centres públics. La cultura s'alimenta, es protegeix i es cuida perquè una societat que no dona valor a què emociona o transgredeix està condemnada a jeure morta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.