En l'últim Ple Municipal la primera intervenció de participació ciutadana va ser la del president d'Òmnium Cultural de Sant Cugat. En ella explicava que el portaveu i únic regidor del Partit Popular al consistori havia fet unes declaracions al Santcugat magazine afirmant que al pressupost municipal del 2019 hi havia una partida d'impost revolucionari a Òmnium Cultural en el marc d'un conveni anual.
En la seva argumentació el president d'Òmnium va informar que aquest conveni amb l'Ajuntament es va signar fa 10 anys i que les aportacions que rep Òmnium són les habituals a entitats que desenvolupen activitats culturals, i va fer un resum de les que l'entitat desenvolupa anualment al nostre municipi.
També va aclarir que Òmnium ha fet una renúncia voluntària als ajuts públics aplicable el 2019 i futurs exercicis, com a resultat d'una política decidida per l'entitat a tot el país. Finalment va titllar de difamació i calumnia la qualificació d'impost revolucionari feta pel regidor, la qual se sol aplicar a l'extorsió que fan grups terroristes.
La resposta del regidor del PP, a parer meu, va ser molt vaga i recolzada en arguments febles, tot reafirmant-se en les seves declaracions. D'aquesta resposta el que m'interessa més ressaltar és la idea que va transmetre de què amb les formes i les paraules que s'empren actualment en política, expressions com la seva no haurien de ser cap sorpresa. D'això se'n diu fer passar bou per bèstia grossa; per mi és com si hagués dit que en el llenguatge de la política tot s'hi val.
Crec que fets lamentables com aquest porten a la degradació de la política local, i ens caldrà estar atents ara que s'acosten eleccions municipals.