Ara fa uns dies vaig pronunciar una conferència sobre El Quixot a la biblioteca, en el marc del 400è aniversari de la mort de Cervantes. Sóc un periodista esportiu, però també sóc un diletant de l’obra cervantina.
Em va sorprendre veure la sala plena, amb un públic atent i amb ganes de participar. També els volia dir que no m’agrada que s’utilitzi aquesta obra única amb finalitats polítiques; ni per un cantó, ni per l’altre. Els grups espanyolistes sovint utilitzen aquests esdeveniments per reivindicar-ho com un fuet en contra del catalanisme. Enorme error; en primer lloc perquè es tracta d’una obra universal i després perquè els millors cervantistes sempre han estat catalans.
Però també s’equivoquen els que, en el sentit contrari, reneguen de tot plegat, sense saber que Cervantes sempre va parlar bé de Catalunya i els catalans; sense conèixer que El Quixot va passar per Barcelona, alberg dels estrangers, sense saber que apreciava el Tirant. Qüestió de tenir una miqueta de cultura.