Del segle XIX i les seves novetats

Uns moments que, després de la llarga i cruenta Guerra del Francès, van causar uns bons estralls en l’economia de tots els estaments de la societat, però, com és normal, més pronunciat en les pobres capes baixes. No obstant això, als actes culturals s’hi va notar un increment insospitat d’activitats, a causa dels aires que arribaven de fora en molts sentits.

Un de ressaltat per Coroleu és el del músic català Vicenç Cuyàs, que va estrenar l’òpera La Fattutchiera, on va mostrar les grans qualitats musicals del jove músic. El qualifica de gran promesa, tot anomenant-lo el Bellini del país. Però la fatalitat va caure sobre el jove músic, que va morir el 7 de març del 1839, en ple èxit de la seva obra, a l’edat de 23 anys.

També s’ha de remarcar un esdeveniment molt important que va passar a la plaça de la Constitució, avui del Teatre: s’hi va fer la primera prova fotogràfica del país. El 10 de novembre del 1839, el Sr. Alabern, seguint el mètode de Mr. Daguerre, va treure una imatge de La Llotja i de la Casa Xifré des de dalt d’un terrat, on els senyors Mer, Monlau i Roure van explicar com fer ús del nou aparell.

Després de fer les operacions prèvies, a tres quarts d’una es va col·locar a la cambra obscura, sota l’acció de la llum, la planxa preparada. Un cop treta de la cambra passats vint minuts, la van exposar al vapor del mercuri i li van treure la capa sensible mitjançant una solució salina amb aigua destil·lada en estat d’ebullició; va aparèixer neta, brillant i gravada en ella la preciosa vista de La Llotja i de la Casa de Xifré, sota l’admiració de tot el públic present.

El Sr. Alabern i els socis de l’Acadèmia de les Ciències Naturals i Arts van ser els qui van finançar l’aparell i el van importar de l’estranger. La planxa que es va fer servir va ser molt admirada pel nombrós públic que hi va assistir, fins al punt de veure’s obligats a rifar-la perquè tothom la volia adquirir. Les butlletes es van vendre a l’excessiu preu de 6 rals (1,50 pessetes).

Ramon Alabern, a causa de la demanda de material per exercir aquesta novetat, es va veure en la necessitat d’obrir un establiment al mateix local de l’Acadèmia.

L’afició que va tenir el que després seria la fotografia s’estengué ràpidament a la ciutat, dins la gent benestant, ja que tenir-ne una de penjada a casa era mostra de família de poder que admetia el progrés. Heu de pensar que es van fer imatges de les senyores de la casa plenes de joies i pedreria, amb luxoses vestimentes, al costat dels marits, amb unes mirades despectives vers les persones que els contemplaven.