Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
En el cas de la nova llei d’agilització processal (Llei 37/2011) i concretament, en relació amb els procediments de desnonament, les notícies aparegudes en els darrers dies fan percebre al públic una conclusió equivocada ja que sembla que els processos de desnonament hagin de tenir una durada, únicament, de 10 dies.
Doncs bé, no és així. Amb l’entrada en vigor de la nova Llei, el procés de desnonament segueix sent un judici verbal amb totes les seves conseqüències. L’únic que s’ha introduït és la previsió que el decret que admeti a tràmit la demanda adjunti un requeriment al demandat per tal que en 10 dies atengui al mateix desallotjant l’habitatge, o s’oposi. Si passat aquest termini no ho fa, el secretari judicial fixarà la data per la vista i el llançament (desocupació de l’habitatge). No obstant, la reforma no regula el termini que té el secretari per requerir al demandat i tampoc per fixar dia de vista, o de l’efectiva recuperació de la finca.
Aquesta regulació incompleta suposa que totes les diligències i decrets dels Jutjats, tindran lloc (com succeeix actualment) passats diversos mesos des de que la demanda es presenta, degut a la demorada resolució de tots els assumptes que arriben a la oficina judicial.
A Sant Cugat, a més, tenim un handicap afegit i és que hem d’interposar aquestes demandes als Jutjats de Rubí que són dels més col·lapsats del país i que poden trigar fins a quatre mesos a admetre la demanda i per tant iniciar aquest “àgil” termini de 10 dies.
Entenc que per a l’obtenció del resultat que pretén obtenir aquesta reforma, les seves mesures s’haurien d’haver acompanyat de la implementació de mitjans de caràcter personal i d’eficiència de l’administració de justícia i fins i tot, mitjançant una anàlisi previa de les necessitats pròpies de cada Jutjat o partit judicial. Si això hagués succeït, potser no caldria una reforma del procés, sinó que amb una reorganització i ampliació de l’Administració de justícia es garantiria una tutela judicial realment efectiva i eficaç.
Segueix @Maria_NR al twitter
Doncs bé, no és així. Amb l’entrada en vigor de la nova Llei, el procés de desnonament segueix sent un judici verbal amb totes les seves conseqüències. L’únic que s’ha introduït és la previsió que el decret que admeti a tràmit la demanda adjunti un requeriment al demandat per tal que en 10 dies atengui al mateix desallotjant l’habitatge, o s’oposi. Si passat aquest termini no ho fa, el secretari judicial fixarà la data per la vista i el llançament (desocupació de l’habitatge). No obstant, la reforma no regula el termini que té el secretari per requerir al demandat i tampoc per fixar dia de vista, o de l’efectiva recuperació de la finca.
Aquesta regulació incompleta suposa que totes les diligències i decrets dels Jutjats, tindran lloc (com succeeix actualment) passats diversos mesos des de que la demanda es presenta, degut a la demorada resolució de tots els assumptes que arriben a la oficina judicial.
A Sant Cugat, a més, tenim un handicap afegit i és que hem d’interposar aquestes demandes als Jutjats de Rubí que són dels més col·lapsats del país i que poden trigar fins a quatre mesos a admetre la demanda i per tant iniciar aquest “àgil” termini de 10 dies.
Entenc que per a l’obtenció del resultat que pretén obtenir aquesta reforma, les seves mesures s’haurien d’haver acompanyat de la implementació de mitjans de caràcter personal i d’eficiència de l’administració de justícia i fins i tot, mitjançant una anàlisi previa de les necessitats pròpies de cada Jutjat o partit judicial. Si això hagués succeït, potser no caldria una reforma del procés, sinó que amb una reorganització i ampliació de l’Administració de justícia es garantiria una tutela judicial realment efectiva i eficaç.
Segueix @Maria_NR al twitter
