La derrota de l'independentisme

Els darrers moviments de l'independentisme per evitar unes noves eleccions és una mostra de desesperació, d'uns per no perdre posicions en el mapa del poder a Catalunya que han ostentat durant èpoques. D'altres que des de la seva minoria han condicionat els futurs pactes i el grup majoritari crema els seus darrers cartutxos acostant posicionaments amb forces antagòniques per intentar sumar. Però l'independentisme necessita demostrar que aquest 52% aconseguit a les urnes en la participació més baixa de la història és positiu, volen a través de l'autoconvenciment que tenen la força necessària, mentre posen un veto sanitari més extrem al partit que va guanyar les eleccions. Tots són presoners dels vetos creuats, de les línies vermelles, de les rancúnies i de la necessitat dels 500 càrrecs públics que estan en joc.

És per això que cal tenir mirada llarga, aquest país el construirem entre tots, arribant a acords i entesa amb tots aquells partits que tinguin la democràcia com el seu màxim exponent. Però no, l'independentisme s'entossudeix a no mirar al costat, a excloure els que pensen diferent és a dir a l'altra meitat de Catalunya, volen governar "per als seus" i a més alguns ho volen fer a través d'òrgans i d'entitats no elegides democràticament per la ciutadania. Volen mantenir el seu "statu quo", i mentre l'anomenat poble perplex de tant engany.

L'exemple en els pactes locals o supralocals, que des de la seva heterogeneïtat han aconseguit focalitzar en objectius comuns a forces polítiques diferents. I si un no és capaç d'això, s'ha de deixar pas a un altre, perquè aleshores voldrà dir que no hi ha capacitat per a governar un país.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.