Des del garatge

Els senyors de l’Acadèmia Sueca que concedeixen els premis Nobel anualment i per aquestes dates tenen la capacitat de sorprendre, si més no a mi. Intentaré explicar-me.

Tot i que la poesia és la meva activitat bàsica i fonamental, fins a la concessió d’aquest any del Nobel de Literatura a Thomas Tranströmer, desconeixia l’existència d’aquest poeta, tot i que he estat traduïda a la llengua sueca i convidada més d’una vegada al país en qualitat de poeta. Convits que m’han permès conèixer una mica la poesia sueca contemporània. Que hi farem! Prometo esmenar-me.

La qualitat sorpresiva dels acadèmics suecs, però, aquest any guanya el Nobel de les sorpreses, valgui la redundància, amb el Nobel de la Pau. No l’han donat a una dona, ans a tres dones. No és un (ja odiós) premi exaequo, ans un triaequo (Ellen Johnson Sirleaf, Leymah Gbowee, Tawakkul Karman), si és que es pot dir així. El corol·lari obvi és que tres dones equivalen a un home. (Sospites de misogínia ja n’existien pel que fa als senyors acadèmics suecs.) Per més inri, han proclamat l’aparició femella en el susdit premi! En aquest punt cal recordar que, als fonaments, hi ha la dinamita inventada pel senyor Alfred Nobel i el seu remordiment social, tan victorià, que fa que avui encara parlem d’ell. Tot encaixa.

Si pensem que Barack Obama va rebre el guardó quan ningú no sabia si seria un president americà pacífic o bel·licós, costa poc concloure, com ja va passar a les eleccions nord-americanes del seu moment, que és més fàcil ser negre que dona. I que ningú em titlli de xenòfoba per parlar clar i català, per favor.

Des del garatge, i avui per avui, estic buscant les altres dues dones (podria ser una d’elles l’alcaldessa?) que em permetin ser al seu costat per convertir-me en una santcugatenca de pro! Lliçons de l’Acadèmica sueca, és clar.