L'alcalde Joan Aymerich i el seu equip van crear PROMUSA l'any 1988, per fer habitatge públic. L'alcalde Lluis Recoder i el seu equip, l'any 1999, van impulsar un nou programa d'habitatge públic, prioritzant el lloguer sobre la compra. Durant els anys més forts de creixement, els governs de Convergència van fer el que ha de fer una administració competent, que està al servei de les persones, i que cerca l'equitat i la justícia social, en un context d'increment dels preus de l'habitatge.
Llegeixo que el Sindicat de Llogateres i una regidora de la CUP Sant Cugat del govern municipal van intentar evitar un desnonament, aprovat pel jutge, després de tres intents, amb sentència ferma judicial a favor del propietari, que feia 4 anys que no cobrava, amb un deute de 24.000 euros per part del llogater. Que fàcil és carregar en el propietari la responsabilitat que té l'administració d'oferir habitatge públic a les persones que viuen en situació de vulnerabilitat econòmica.
Aquest camí és un gran error i acabarà provocant un efecte contraproduent en el mercat de lloguer, però el que és molt demagògic és que les membres d'aquest sindicat no demanin responsabilitat al govern municipal de la nostra ciutat, i a la mateixa regidora de la CUP Sant Cugat que en forma part, que ja fa tres anys governa i encara no ha fet cap habitatge públic, tot i fer-ne bandera en el seu programa electoral.
Durant molts anys Sant Cugat va ser un exemple a Catalunya en habitatge públic. Avui és un exemple de tot el contrari.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.