Dia Mundial del Teatre: una realitat

El passat dissabte dia 2 es va celebrar l’acte central del Dia Mundial del Teatre al Celler Modernista, abans Celler Cooperatiu. Fa 4 anys aquesta celebració no existia a Sant Cugat. L’Institut Internacional del Teatre ho va posar en marxa l’any 1961 i el primer autor del manifest o missatge que es llegeix arreu del món va ser Jean Cocteau. 

Aquí això va néixer del Consell de Cultura i de la Taula d’Arts Escèniques, apartat Teatre, que penja de l'esmentat consell. Una primera experiència (2014) en què van participar 6 grups en quatre espais de la ciutat i dues cercaviles, van ser el primer fruit d’un suggeriment a partir de l’experiència del Dia Mundial de la Música, també sorgida del mateix consell.

Una activitat acceptada i controlada pels mateixos grups amb el suport logístic i estructures mínimes però suficients dels serveis municipals, essencialment, el Departament de Cultura, que demostra després de 3 anys la realitat d’una de les més elementals consideracions que es poden fer en aquest àmbit o en qualsevol segment de la societat “lliure, noble, culta i feliç” que segons Espriu calia buscar al nord dels Pirineus.

La cultura funciona de baix a dalt. No és que no es pugui fer cultura de dalt a baix, sinó que la veritable cultura no arrela si no es produeix pel consens, la voluntat, la vocació i el sentiment personal i, per què no dir-ho?, patrimonial dels que l’executen, projecten i comparteixen amb els seus amics i conciutadans, amb els que com ells experimenten la necessitat de fer per fer-se, de conèixer per conèixer-se, de sentir per sentir-se.

Aquest any 10 grups han arribat a posar-se d’acord per fer un acte d’espectacles curts, on hi havia teatre musical, drama, comèdia, ironia, bellesa, intel·ligència, creativitat, crítica, recreació històrica, i confirmació de renovació generacional, l’alegria de trobar-se i l’escalf d’un públic que va omplir l’espai durant les 3 hores de representacions. El seu públic, sens dubte. I això ens porta a una segona reflexió que convé tenir present.

La realitat d’un nombre considerable de persones a Sant Cugat, centre i barris, que viuen el fet teatral des de l’oci, l’amistat, l’aprenentatge, l'experimentació, genera una cohesió social i cultural important que exigeix espais per poder desenvolupar-ho amb  continuïtat. Aquesta és la demanda òbvia d’una experiència com aquesta que només fa que confirmar amb un fet puntual, però molt difícil de conjuminar, allò que tothom ja sabia però que cal repetir i repetir sense esgotar mai la voluntat de fer-ho.

Espais suficients, adequats, preparats, mantinguts, per tots els que estimen el teatre, la dansa, la música. Espais per ser més humans.